Ahir al matí, a punt per la
pedalada dominical, vaig penjar aquest tweet:
Aquests dies són febrils.
L’ambient és d’esverament. Tothom parla de jornades històriques (o, són
histèriques?) Res, res, això ja marxa, fins i tot ja hi ha un comptador que fa
el compte enrere del temps fins a la consulta. Si hi ha suspensions cautelars o preventives, farem actuacions
cautelars o preventives. Esteu convocats!
Sembla, doncs, que anem cap a la revolta ja
que desprès d’estirar tant la goma aquesta es trencarà, no podrà a tornar
enrere. A l’altra banda, el mateix: la rigidesa del ferro fred, que també té el
seu punt de trencament, malgrat allò de picar sobre ferro fred.
És l’hora d’agafar la cadira i
mirar l’espectacle. No
passa pas cada dia això d’intentar un trencament de l’ordre existent.
Caldrà veure-ho. M’ha vingut al cap: “Dix jours qui ébranlèren le monde”, de John
Reed (Perdó, en el meu record el vaig comprar en francès ja fa molts anys,
potser més de quaranta), algun “plumilla”
s’hi anima? Segur que ja n’hi uns quants.
Fa uns anys va haver un intent de
re formular les relacions de Catalunya
dins d’Espanya modificant l’Estatut
del 79, fent-ne un de nou seguint els procediments establerts per la
normativa vigent. Amb més o menys il·lusió, vàrem ser molts els que ens hi vam
apuntar. El resultat és prou conegut: es va considerar l’intent, d’una forma
bastant unànime, encara que no sé si gaire equànime, com un fracàs. Sembla,
encara que jo no ho tinc tant clar, que aquest és el punt de partida de la
situació actual. Els propulsors de la iniciativa, lògicament, fracassats i
bandejats; i els contraris a la mateixa, els que o no la volien, o volien una
altra cosa, al Govern, als governs. Els contraris aquí -cal recordar la seva
sortida del Govern precisament per ser contraris a la proposta- aconsegueixen
convèncer a d’altres formacions polítiques i a amples capes de la població, de
que cal anar més lluny. Més lluny, hem
d’anar més lluny, dels arbres caiguts que ara us empresonen... Els
contraris allà -precisament arriben al Govern fent-ne bandera de ser-ne
contraris- impertèrrits en el compliment de les disposicions vigents. Bé, ara
han de resoldre la situació que han generat, i estan ambdós en una posició
complicada. Però, és el seu torn.
Quin ha de ser el capteniment dels
que vàrem fracassar temps enrere, progressivament arraconats i malvistos –quan no
blasmats- per uns i altres? Ja sé que seré políticament incorrecte, però desprès de fer molts
oferiments que han caigut en sac buit i menyspreats crec que el que hem
de fer és assentar-nos i
veure com resolen el tema. La nostra posició és coneguda, els nostres
intents estan a la vista, evidentment hem d’estar atents de no rebre algun cop
perdut que s’escaparà segur, però ni amb els uns ni amb els altres. No se’ns pot demanar que
participem en les sortides que proposen tan els d’aquí com els d’allà. Ara, la
responsabilitat davant la ciutadania és seva.
Agafem una cadira i preparem-nos a
veure un espectacle que potser serà tan sanguinari com les corrides de toros,
molt hispàniques. Si fereix la vostra sensibilitat sempre podeu anar a fer un
tomb i admirar els colors de la tardor que ara comença.
29 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada