Un resultat.

Amb l’esverament que hi ha al carrer, silenci. Desvetllat, encara al llit, de matinada, no sento cap soroll notable que trenqui a fora la quietud habitual. Deu haver guanyat el No a Escòcia. De no ser així, l’aire estaria ple del petar dels coets, com en els dies del futbol.

Ens vàrem anar al llit just quan tancaven els col·legis electorals i deuen tenir allà un capteniment diferent del d’aquí ja que no hi havia als mitjans els resultats d’enquestes de vot a peu d’urna amb les primeres tertúlies de bocamolls a les que estem tant acostumats. Se’ns diu que no hi haurà resultats fins la matinada.

Llevat, engego l’ordinador per saber els resultats que encara no són oficials però són quasi els definitius. Doncs si, ha guanyar el No amb un marge més ample que el que deien les darreres enquestes. La meva intuïció a partir del silenci de la matinada es confirma. Ara, tothom a treure’n conseqüències a partir de les pròpies certeses, els que han guanyat han perdut, els que han perdut han guanyat, però els resultats objectius són els que són. Esmorzat, torno a l’ordinador i vaig a la bústia de correu, i algun diari (no tots) que m’envia la seva edició de les set del matí queda retratat. La deriva dels seus periodistes els fa ensenyar el “plumero”. Volien, sembla, una altre resultat. Desprès es queixen de que els tinguem poca credibilitat. Caldrà que siguin més cautelosos en la seva interpretació de les tendències, o de les tendències que creuen que són les reals. En el món d’avui costa diferenciar les imatges de la realitat, de la mateixa realitat. Tot està molt enterbolit pel fum de les flamarades, i de les piulades.

Com que tothom ha guanyat, com sempre, potser serà bo en el dia d’avui de treure aquella ampolla de whisky de les terres baixes reposat durant quinze anys en botes de roure francès amarades d’olorós de Xerès i fer-ne una copeta a la salut dels escocesos, de la seva flegma versus el nostre atabalament i mal de ventre.

 (del New Yorker d'ahir)

Ah!, però estem en sessió continua. No us aneu de la sala, aquesta tarda en fan una altra de pel·lícula. No cal tornar a pagar entrada. Veurem si en surt gaire esgarrinxat el protagonista que és el que l’està veient.

19 de setembre.