26 de setembre del 2014

S’han begut l’enteniment.

No ho sabia, no sé si em va passar per alt o els mitjans no en varen parlar massa,  i me’n vaig assabentar indirectament per un altre article. El Consell d’administració de Telefònica va substituir el blindatge que tenia incorporat el càrrec de President (vaja, la indemnització per si el fotien fora) per una aportació equivalent al seu Pla de Pensions de 35,5 milions d’euros!!, No, si fins ara ja tenia al seu Pla de pensions, diu la noticia, més de 13,3 milions d’euros, és a dir que ja n’acumula 48,8!! Traduït a les antigues pessetes són més de 8.000 milions!! Però, que s’ha venut l’enteniment? A què obeeix aquesta retribució? Quina aportació de valor fa aquest senyor per donar-li aquesta assignació? Cony, que li donin el Premi Nobel d’economia, no?

Això és un desori, no té cap sentit, ni cap ni peus. Alguns alcaldes han hagut de passar davant d’un jutge per cobrar uns escadussers centenars d’euros al mes imputats per corrupció, i aquest “pajaru”, no em mereix altre qualificatiu, fa que el Consell d’Administració de l’empresa que presideix li atorgui aquesta exorbitant quantitat de diners. Sí, és una empresa privada que té uns accionistes que li accepten aquestes decisions. Però, quina moral i quin capteniment tenen aquests accionistes? El de que la rapinya és justa? Mentre a ells els hi reparteixin el dividend, si n’hi ha que foten las mà al calaix d’una forma legal, que no noble, tal els fa. La Caixa, ah, La Caixa!, (tu) ets l’estrella! Qui? L’Alierta?

Clar que és normal que sorgeixen veus que diuen que ja està bé, que ja n’hi ha prou, que cal capgirar les coses. És que alguns amb la seva cobdícia els ho posen en safata.


20 de setembre.