Catilinàries.

¿Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència? ¿Quan temps encara es burlarà de nosaltres aquesta teva bogeria? ¿fins a quin límit es llençarà la teva desenfrenada audàcia? ¿No t’ha fet cap impressió la guàrdia nocturna al Palatí, ni les rondes que de nit recorren la ciutat, ni la por del poble, ni l’aplec de tota la gent de bé, ni aquest lloc de reunió del Senat, tan ben protegit, ni les mirades i els rostres dels qui són aquí? ¿No veus que la teva conjuració ha estat dominada, pel fet que tots aquests ja la coneixen? ¿Què vas fer la nit passada i què l’anterior, on vas ésser, qui vas congregar, quins determinis prengueres? ¿Et penses que cap de nosaltres ho ignora? Quins temps, quines costums! El senat ho sap; el cònsol ho veu; i tanmateix aquest home viu ¿Viu? Molt més que això: ve al senat, pren part a les deliberacions públiques; assenyala i designa amb els ulls, per a la mort, cadascun de nosaltres. A nosaltres, els homes coratjosos, ens sembla que ja fem prou per la república, si no podem deslliurar-nos de la follia i dels punyals d’aquest individu.

Començament de la primera “Catilinaria” pronunciada per Cicerò el 8 de novembre de  l’any 63 a. J.C. al Senat, reunit al temple de Júpiter Eslàtor de Roma.

Tret de l’obra “Discursos, X Catilinàries”, M. Tul·li Cicerò. Fundació Bernat Metge, B-1974.

10 de març