70

No volveré a ser joven.

 Que la vida iba en serio

uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan solo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

Jaime Gil de Biedma

He d’aturar-me. Vaig accelerat. Tinc moltes coses entre mans i més al cap. No dono abast a tot el que tinc pendent. Se’m en endarrereixen algunes. No sé si l’ensurt de l’altre dia té res a veure amb tot això. Sí que no en té amb l’esforç físic. Dalt la bicicleta no m’hi trobo malament, ans al contrari.

Les perspectives ja són diferents. Cap endarrere s’allunyen. Cap endavant s’escurcen. Cal aprofitar el temps, ja en queda menys. Per tant cal seleccionar el què fer i no deixar per més endavant el que ara més t’il·lusiona. No se sap pas quan més hi haurà per endavant. Segur que quedaran coses pendents a fer, sempre vols tenir l’horitzó lluny, però ara es va apropant.

Tornem-hi amb en Raimon.

10 de març.