Estic llegint “Una mirada anglesa”. Lluís Foix. Ed Columna, B-2021.
The Times, llegit per la gent que mana.
The Guardian, per la gent que els hauria agradat manar.
El Financial Times, pels propietaris del país.
The Daily Telegraph, pel que s’han quedat aturats a l’Anglaterra
victoriana.
The Daily Express, pels que creuen que l’emperadriu Victòria encara viu.
The Daily Mirror, per l’esquerra progressista que es
pensa que mana.
Tota aquella indústria periodística es concentrava en un
parell de milles quadrades, en que passaven moltes hores els periodistes més
distingits i influents. Plomes cultes, agres, sarcàstiques, brillants i fantasioses es movien pels pubs, els bars, els restaurants i els clubs de la zona. El consum de vi francès era espectacular.
Les pintes de cervesa buidaven un barril rere un altre. L’alcohol ofegava les
penes i les frustracions tan habituals en aquest vell ofici.
Això era fa temps. Podríem fer avui un anàlisi
semblant de la premsa al nostre país? Seria curiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada