Ens hem passat amb el tema dels drets. Hem de
parlar dels deures. Tot és: els meus drets. I els meus deures?, ningú en parla.
He de tenir, …dec fer? Conceptes que en la contabilitat (compte que són al
revés de com s’entenen literalment) són molt clars. Debe, Haber, Saldo. Si el saldo és
positiu, tenim. Si és negatiu debem. Em sembla que en les societats riques com
les nostres, debem més que tenim, especialment respecte a la naturalesa i a la resta
de la Humanitat en general, encara que sembla que no en tenim prou de res.
La vida és marevellosa. No en sé l’origen,
però val la pena servar-la i fer-la creixer. Ara cal pensar: no en què ens dóna,
molt, no hi pensem més, sinó què hi donem nosaltres, crec que ara poc. Hi ha
molta feina a fer, treball productiu per la colectivitat, no pel benefici
personal, o d’alguns. Benefici per a tots.
Potser viuriem més tranquils si sapiguéssim perquè
hem d’estar ocupats i què aportem al conjunt, a la comunitat. Els temes que ens
preocupen serien vistos d’una altra manera.
Com afrontem els temes del treball, de la
immigració, de la seguretat, de la representació política, de la vida
associativa, de la cultura, de l’ensenyament i de l’esbarjo, de les diferents
generacions.
Ja sóc gran, m’he fet gran. Potser no me’n
hauria de preocupar, és una feina dels que ens vénen al darrera, és la seva
feina com ho va ser en el seu moment la nostra, la meva. Però no me’n puc
desempellegar de tenir-ho al cap. Omple els meus pensaments.
7 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada