* A J.M.P. i R.S.
Dos bons amics, de la meva quinta, coincideixen en
preguntar-me si tinc notícia de l’estudi del que s’han assabentat pel programa
d’en Xavier Grasset al 3/24 de TV3, “Com millorar la qualitat de vida dels
ciutadans de Catalunya” que
ha elaborat “Economistes
pel benestar”. L’estudi, em diuen,
té unes 80 pàgines, si el conec i si conec als seus autors. M’envien l’enllaç
a una notícia de l’especial d’economia de “El Punt- Avui” que
resumidament explica el treball.
He d’agrair de vell antuvi la confiança que em manifesten en
demanar-me la meva opinió. Sé algunes coses d’aquest tema més que no pas ells
pel meu ofici, però tampoc gaires més. Els he de demanar excuses si les meves
respostes a cop calent foren una mica esquerpes, el tema em posa dels nervis.
No, no conec l’estudi (ara l’he vist al buscar els
enllaços). Sí que conec a alguns dels seus autors. Amb en Joan B. Casas de fa molts anys, vam treballar plegats a la
Generalitat pre autonòmica, i després hem continuat tenint relacions
professionals, ell en tant que auditor i jo en tant que auditat. D’en Francesc Raventós, que va ser director
de l’INSALUD i Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i President del
Col·legi d’economistes (del que jo no en sóc membre), en tinc bona coneixença.
De l’Albert Carreras sé del seu
càrrec de Secretari d’Economia al temps del Conseller Mas-Colell. Dels altres noms no en sé res.
Manifesto també d’entrada que els mitjans de comunicació que
em citen no els segueixo mai, òbviament pel seu biaix independentista: “Tele
procés” i el gironí trabucaire “El Punt”, encara que veig que la
noticia l’han publicat altres mitjans, que regularment tampoc segueixo.
No, no he llegit l’estudi, ni m’atreu fer-ho. Ja sé de què
va sols amb el títol: “Com millorar...”
Uff, ja sé el que segueix. Però el que més em fa defugir d’aquesta mena
d’estudis no és que ensenyen la poteta de seguida, sinó alguna cosa més de
fons.
Estic convençut que hem de millorar, però decreixent. Hem de millorar
el repartiment entre els ciutadans, arreu. No podem continuar pensant en un món finit en el que els
seus habitants pretenen tenir unes perspectives infinites. Això és impossible,
no pot ser. Hem de repartir millor, hem d’anar per una altra via.
Llegeixo l’article periodístic per correspondre l’interès
dels meus amics. El llegeixo varies vegades per entendre’l. Sembla que els
autors del treball parlen dels diners que falten per tenir uns serveis de
benestar, (sanitat, educació, serveis socials, habitatge, transports de
rodalies), de qualitat de vida, millors pels ciutadans. Reprenc el que acabo de
dir: millorar em sembla molt subjectiu. Ja sé que és objectivable, però a
partir de quines premisses? Què vol dir millors? Fins a quin punt els volem
millors? Com que sóc de l’ofici ja entenc què volen dir: equiparar-los a uns
estàndards o nivells pre establerts i determinats i comparar-los amb els que
tenim ara. Sembla que deriven, segon la notícia periodística, repeteixo, cap al
magrejat concepte del dèficit fiscal i a
l’infaust “Madrid ens roba”. Ja em
desanimo i ho deixo.
Això de que aportem més del que rebem i per tant no és just
és un argument que com he dit abans em posa dels nervis des de la meva
perspectiva ideològica. Segurament que és així, però és que crec que és el que
ha de ser. Si som més rics que altres hem d’aportar més al que en són menys que
nosaltres. Val, és un
principi ideològic, és el meu principi ideològic. Per tant, continuar la
conversa sobre aquest tema amb aquest punt de partida no hi estic disposat. Què
passaria a la U.E. en les relacions entre Alemanya i Bulgària? I a Catalunya, què
passaria entre la Regió Metropolitana i la Catalunya interior? Si tothom rebés
el que aporta, com aguantaríem els serveis universals? Tot parteix d’un biaix
ideològic que, ho sento, no m’interessa. Deixo de banda la possible gestió de
més recursos en segons quines mans, a la vista està, i algunes dels autors de l’informe.
Vull parlar del món, d’aquest món que amb la dèria –moderna,
cal dir-ho- del creixement com a excusa per tapar les boques dels pobres (que
per cert, han millorat molt), uns quants rics que mai en tenen prou d’apilonar “doblers” porten a la Humanitat al
precipici.
La Terra
continuarà girant, però potser no hi haurà vida que ho faci sobre ella. Com a Mart, per exemple.
1 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada