Ja es conegut que cal saber llegir el que diuen els dirigents (de tota mena) i els mitjans de comunicació. Diuen el que volen, quan volen, com volen, on volen i hem de saber interpretar el que ens comuniquen. No es tracta de repetir l’acudit del polític i la senyora, es tracta de posar en qüestió i en context el que escoltem o veiem. Llegir entre línies, captar els gestos, entendre els temps i els llocs, conèixer què i qui hi ha darrera dels mitjans
Aquest agost n’hem tingut (entre altres temes mediàtics) un
clar exemple. L’ensulsiada, l’ensorrament, del sistema polític afganès amb una
bufada. Vint anys abocant-hi recursos humans, materials i morts, escoltant
discursos triomfalistes i cofois encara ben bé fins abans d’ahir, s’han acabat
en un sospir, en un no res. Ens ho han explicat tot? Cal anar destriant el gra
de la palla de la ingent quantitat d’informació i comentaris produïts aquests
dies per entendre què ha passat.
El que hem escoltat per boca dels personatges més poderosos
del món, era veritat? Els hi feien dir? Ens ensarronaven? “Hem preparat un exèrcit de 300.000 homes que apuntala el que sigui.”
Doncs resulta que s’ha dissolt com un terrós de sucre a la tassa del té, ni n’hem
sabut res. El que ens ho va dir, s’ho creia de veres? Li van fer dir? Els van ensarronar?
Quin ridícul més espantós.
El que queda és una sensació de vergonya de la que podem
pensar que algú n’ha tret profit vés a saber a compte de quins obscurs
interessos. ¿Com pot créixer globalment una ciutadania conscient si no es
millora, sinó que s’agreuja, el sentiment de desconfiança respecte a uns
dirigents cada cop més impotents i desacreditats?
21 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada