A meitat d’agost pels gavatxos és estiu avançat. Queda ja lluny “le 14 julliet” i el Tour de France. “L’autoroute du Soleil” (A7), cap el Midi, cap el sol, encara va plena de Lió cap avall desprès de l’hora de dinar. Però a la desviació a Orange, la majoria de vehicles continuen pel trencant esquerra, per la mateixa A7, cap a la Côte d’Azur. Per la Languedocienne (A9) la densitat del trànsit disminueix força. Per la Catalane, el tram final de l’A9, ja és un fil prim. Dins d’Espanya, del Pertús a Girona, l’AP7 va buida. Sols es torna a animar quan rep la confluència amb el Baix Empordà a la Costa Brava central.
Tothom s’ha quedat a casa, al seu país. Arreu hi ha anuncis
estimulant el comerç local, lloant les meravelles properes (certes o preteses),
la proximitat. Els viatges llargs i les concentracions són defugides. Sembla.
Canviarà el turisme i es viatges? Potser és aviat per
dir-ho. D’un temps ençà sembla que hi ha “exceso
de equipaje”. En tot cas cal llegir amb atenció el
que diu el professor Donaire.
Si l’economia s’està recuperant, però aquest any encara no hi ha l’efervescència turística d’abans, què passa? Potser l’impacte no era tant gran? O, potser ens hem dedicat a altres coses? Caldrà seguir amb atenció les dades desagregades de l’evolució del PIB d’aquest any.
Pablo Picasso, "Le gentilhome à la pipe". 1968.
Museu Rosengart. Luzerna.
24 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada