Quan era petit, en els primers anys d’escolarització als Maristes de Sant Josep, i després als de Valldemía, teníem una assignatura -amb el seu corresponent llibre- de Història Sagrada. Vam estudiar l’Antic i el Nou Testament i també la Història de la Religió Catòlica (així, amb majúscules). Vaig aprendre forces coses que em van donar una idea -esbiaixada, evidentment- del món on havia anat a raure. No sé pas si això ara es considera necessari o fins i tot convenient, però al menys quan vaig als museus entenc el quadres. Abraham, el Macabeus, Palestina, els pans i els peixos, i també les lluites d’investidura, els protestants, els jansenistes, Lleó XIII.
D’aquella època
vaig saber de les Creuades -unes quantes- des del cantó de l’Església llatina.
Vaig saber de l’Edat Mitjana i del
feudalisme (molt per sobre), de les lluites entre el poder temporal,
l’Emperador, i el religiós, el Papa. Pinzellades i tal com he dit abans, esbiaixades.
Molts anys
desprès, va caure a les meves mans l’obra de l’Amin Maalouf: “Les creuades vistes pels àrabs”, de quasi bé fa 40 anys. Era la visió de
l’altre costat. De com ho van veure la gent que habitava aquestes terres, el
Llevant que sempre n’ha dit l’autor, que ja portaven uns quants anys establerts
i manant allà, més de 400!
Ara, fa pocs
dies, vaig veure en el taulell d’una llibreria una obra de Peter Frankopan.
“La Primera Cruzada, La llamada de Oriente”, ed. Crítica, B-2022. L’editorial em mereix consideració i l’autor
també (curiosa la seva biografia). El seu llibre “El corazón del mundo” em va agradar: “Veure el món i la seva
història des d’una altra perspectiva”. La perspectiva que ara ens proposa l’autor
és veure la Primera Creuada des de l’Imperi Bizantí i la figura del seu emperador
Aleix I Comnè.
El llibre
segurament s’hauria apilonat en els pendents de llegir si no fos que un inoportú
constipat (no Covid, m’he fet la prova) m’ha retingut enclaustrat a casa
deslliurant-me, quin remei, dels meus quefers habituals. Com una petita bèstia
engabiada. Els que som compradors compulsius de llibres tenim solució fàcil en aquestes
situacions -ep!, si tens el cap mínimament clar (llet de cabra calenta +
paracetamol)-. Cal anar a la pila de llibres pendents i posar-te a llegir el
primer que et vingui a la mà.
Bé, als meus
anys, he aconseguit tenir la visió més complerta (?) d’aquells fets històrics, Frankopan diu al acabar el llibre: “La llamada de Oriente iba a remodelar el mundo medieval y ampliar
los horizontes geográficos, económicos, sociales, políticos y culturales de
Europa como nada lo había hecho hasta entonces. Después de novecientos años en
las sombras, Alejo debería volver a recuperar un lugar central en la historia
de la Primera Cruzada.”
17 de noviembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada