Sorpresa.

 

Ens aturem a fer un cafè en una àrea de servei força ample de l’autopista A-10 (Paris-Bordeus). Com en tants d’altres llocs, les administracions aprofiten l’aturada dels viatgers a l’indret per fer propaganda i “vendre” el seu àmbit territorial. Estem al mig d’una de les noves regions franceses, la Nova Aquitània : què hi ha, què s’hi fa, què es pot veure, quina és la seva història, ...

Amb el got de cafè a la mà entrem a una mena de pavelló espectacular que amb tota la tecnologia disponible avui ho explica. Fem una ullada ja que estem de passada amb el destí definit i recollim alguna documentació impresa. Una em crida especialment l’atenció: “Langues et cultures de Nouvelle-Aquitaine” editada per la regió.

Tot una descoberta. La France centralista i jacobina promocionant les llengües regionals!

L’obro i comença amb una “Edit” signada pel President del Consell Regional i per la Consellera delegada per les llengües i cultures regionals.

“A l’heure où le local retrouve tout son sens, les langues régionales prennent une importance nouvelle. Histoire, chants, récits, art de vivre...Les langues régionales ne sont plus cantonnées au folklore mais elles inspirent les Neo-Aquitain.es, les ressemblent autour de valeurs fédératrices.”

Ah, valeurs fédératrices !!

Busco a la Wiquipèdia (les entrades en les llengües originals acostumen a ser més extenses que les seves translacions) qui són els signants: Mn. le Président: Alain Rousset, del Partit Socialista, i de Md. La Conseillère Charline Claveau,  també socialista i vicepresidenta de la Regió.

Doncs, a més del francès, hi ha tres llengües més: l’eusquera, a la part basca, l’occità (llengua d’Oc), i el poitevin-sanitongeais del que no n’havia sentit a parlar mai que ja és una llengua d’Oil.

La Nouvelle-Aquitaine est de langues occitane, basque et d'oïl. En dehors du français qui, en tant que langue de la République, est parlé et compris partout, on trouve plusieurs langues vernaculaires ou régionales. 

Ah, la République!

Suposo que els que es preocupen tant dels temes lingüístics, a casa nostra i més enllà, ja ho deuen saber tot això, o, si no ho saben encara, ho haurien de tenir ben en compte.

30 d'agost.