Meritxell Batet anuncia que deixa la primera línia de la política i renuncia a l’acta de Diputada en Corts que va obtenir a les darreres eleccions generals encapçalant la llista socialista per Barcelona.
No, no la vaig conèixer el 2004 quan vam anar junts
a la llista de les eleccions generals d’aquell any. La vaig conèixer abans, en
la meva etapa municipalista, com a Directora de la Fundació Pi i Sunyer d’estudis autonòmics
i locals a Barcelona, a la torreta miraculosament salvada de la piqueta de la
Gran Via.
Però vam formar part de l’important remoció de
la llista socialista per Barcelona a les eleccions generals del 2004 que va portar
a terme i encapçalar el després President Montilla.
Ens vam aplegar a Madrid gent diversa de
procedència i d’edat. La Meritxell era del grup dels Blackberrys, un grup de
joves caracteritzar per l’ús d’aquell enginy llavors d’actualitat.
Quan es va adequar la vella seu del Banc de Crèdit Industrial -a la mateixa
carrera de San Jerónimo davant del Congrés, a l’altra banda del carrer, com a
nous despatxos pels diputats- vam coincidir porta front porta a la “segunda” i
ens vam relacionar força. Els seus temes (els treball parlamentari està força
compartimentat) no tenien gaire relació amb els que em van ser assignats, però per
allò del “roce nace el cariño” vam tenir una bona relació que va continuar a la
legislatura següent, la IX, la del 2008-2011, en la que al final ja vaig
abandonar la vida pública activa.
He anat seguin la seva trajectòria, pràcticament és de la generació posterior a la meva, que ha culminat a una de les més altes magistratures de l’Estat: Presidenta de les Corts Generals, en tant que presidia en Congrés del Diputats. No ho ha tingut fàcil en aquest darrer comés. Va aconseguir amb penes i treballs fer funcionar la institució quan la pandèmia del 2020 i val a dir que alguns grups parlamentaris no li van posar la feina fàcil. Han variat molt els usos, costums i comportaments de ses senyories en els darrers anys, com els del país en general. El capteniment general ara és tot un altre que en els temps que hi vaig ser. El bestiar és més aspre, amb la mirada més tèrbola i les banyes més punxants. Segur que ha estat esgotador lidiar-los.
Recentment, a la darrera contesa electoral, la
de les generals d’aquest estiu, va estar a Mataró en l’acte de campanya com a “guest start”, lògicament
en atenció al seu càrrec, i al començar la seva intervenció va tenir abans de
tot, de les salutacions de rigor, una menció especial per a mi que recordaré gratament
sempre.
Ha donat molt de sí i segurament mereix un
descans, però és jove encara i estic convençut que tornarà a donar brega per les idees i per la comunitat que compartim.
6 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada