Ensopego amb
una paraula en francès que no havia sentit ni vist escrita mai enlloc: Syneisaktisme. És en
una publicació sobre una experiència de vida monàstica del segle XII a França.
La definició sols la trobo en francès, no he sabut trobar-la en els diccionaris
catalans ni castellans, encara que segurament deu haver-hi alguna paraula que expressa el mateix concepte.
Le syneisaktisme est une forme d'ascèse consistant en la cohabitation chaste avec
une personne de sexe différent. Elle constitue ainsi un instrument de
mortification dans le but de surmonter ses tentations charnelles. Il est décrit
pour la première fois dans la littérature chrétienne chez les Pères du désert et se retrouve dans le monachisme celtique. Robert d'Arbrissel est sans doute l'une des personnalités
chrétiennes les plus célèbres ayant pratiqué ce type d'ascèse.
Tradueixo: és
una forma d’ascetisme consistent en la cohabitació casta amb una persona de
sexe diferent. Constitueix així un instrument de mortificació amb la finalitat
de superar les temptacions carnals. Està descrit per primera vegada en la
literatura cristiana en el Pares del desert i es retroba en el monaquisme cèltic.
Robert d’Arbrissel és sens dubte una de les personalitat
cristianes més cèlebres que van practicar aquest tipus d’ascetisme.
Ascetisme: és una
opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la
perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials
i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i
tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Ufff!, en el
món d’avui. Segur que hi ha ascetes -no sé si gaires que fan syneisaktisme
en la híper sexualitat en que vivim- de diverses religions, o sense, però tal
com van les coses crec que deuen ser molt pocs. Encara que l’ascetisme potser
en vindrà imposat vulguem que no pel nostre esbojarrat malbaratament.
He trobat per
la xarxa un article divertit “On
regarde, mais on ne touche pas !” que es pregunta si potser “Notre société ne serait elle pas devenue complètement
synéisaktiste?”
Té la resposta del perquè: Les dirigeants de nos sociétés contemporaines ont peut-être parfois
des orientations morales discutables, mais ce ne sont pas des imbéciles. Ils
ont trouvé la parade à la révolte populaire. Ils ont créé des espaces de rêve
pour ceux qui ne sont pas obligatoirement riches, pas forcément beaux, pas
nécessairement jeunes et seulement sportifs de gradins. Oh, ils n'ont pas eu
beaucoup de peine à la trouver car elle existe depuis plus de 2000 ans !
25 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada