Contrapunt.

No sé pas com va arribar aquest llibre a casa. Ja fa temps. Pensava que hauria vingut amb les magres pertinences d’en Batista quan va traspassar, però resulta que és posterior a la seva mort. Ve recomanat a la portada per una llibreria, avui desapareguda, que en aquells temps ja freqüentava poc i a més no és d’un temàtica que m’interessés gaire i d’un autor per mi desconegut. Algú me’l devia regalar, però ara mateix no caic en qui pot ser i per quin motiu.

 

“La fiesta del oso”, Jordi Soler, ed. Mondadori, B-2009. Ha estat molt temps donant tombs per les lleixes i ara, suposo en record -errat- del “primo”, l’he llegit.

És el contrapunt del relat èpic -dramàtic i tràgic- de l’exili republicà, en aquest cas a Mèxic, i de la Retirada pels Pirineus catalans al 39. A Mèxic, l’Arcadi tramet a la seva família una història suposada de la trajectòria del seu germà Oriol del que les últimes notícies que en tenen és traspassant la frontera a començaments del 39 en mig del desgavell de la derrota. L’Arcadi ha refet la seva vida a l’altra costat del mar i especula sobre l’Oriol i fantasieja una història de la seva vida esperant que algun dia el tornarà a veure. El seu nét emprendrà la recerca i descobrirà la veritat. Veritat molt amarga.

No, no va ser fàcil l’exili i refer les vides dels que van haver de marxar. Però hi ha un relat que es diu ara sols dels que els va anar mínimament bé i poc s’explica dels que no els hi va anar tant. La vida dels exiliats es va refer amb treball i d’esperances, de somnis i de fantasies. Tothom, en la desgracia, pensa que les coses poden ser o podien haver estat d’una manera que els ajuda a continuar vivint. L’esperança, amb alguna base o sense cap. És el cas de l’Arcadi.

El seu nét descobrirà la transformació que pot arribar a produir-se en aquells que han patit molt. No, no tot deriva en comportaments heroics o admirables. Segur que n’hi ha, però no amaguem que també n’hi poden haver d’abjectes i deplorables. El nét de l’Arcadi desentrellarà l’enigma a la festa de l’os de Prats de Molló.

Jordi Soler, nét de republicans espanyols establerts a Mèxic, auto exiliat ell ara aquí entre nosaltres, passa comptes amb els seus orígens. En aquest cas amb els de la generació que traspassa tot el segle XX posant sobre la taula els seus aspectes més aspres.

 

23 de setembre. Comença la tardor.