Els astres.

 

Tinc un escrit començat fa dies sobre l’opulència en les nostres societats. Dubtes..., està aparcat.

Aquests dies m’ha vingut al cap la paràbola del ric Epuló que vaig conèixer de petit en els ensenyaments de la Història Sagrada que ens ensenyaven amb els primers estudis. Bé, de fet és la paràbola de Llàtzer, el leprós, i el ric Epulò. (Evangeli de Lluc, 16:19–31).

Conec per la Wiquipèdia que els Epulons eren una classe sacerdotal dels romans per dirigir el banquet de Júpiter (Epulum Jovis).

Es parla molt a les nostres societats occidentals (i orientals) de les desigualtats existents entre els seus components, dels que viuen al límit, dels que ni al límit arriben, de la pobresa de dones i infants. Certament hi són, les desigualtats i els que les pateixen, però no són el gruix més important del conjunt, fins i tot m’arriscaria a dir que són una minoria marginal, pel que es veu. Clar que la invisibilitat és una de les seves característiques.

Del que no es parla tant, o tant com tocaria, és de l’opulència de la majoria.

Abans economia circular.

Deixallesà deixalleries

Trasters

Oferta contundent i abassegadora.

Imparable, impossible contenir àel creixement com a indicador malgrat els intents per trobar-ne d’altres.

Si posem en qüestió la roda això no va. Ocupació, beneficis, funcionament de les administracions.

Anirem al infern. Llàtzer va anar al cel. És una història que es va explicar fa dos mil anys.

 

De cop començo a conèixer escrits, ressenyes, llibres, que fa referència al que vull explicar. Branco Milanovic em fa pensar molt, https://letraslibres.com/economia/el-pensamiento-magico-de-los-decrecentistas/ . Diria que creu que això no té solució, “...intentar convencer a la gente de que está persiguiendo equivocadamente el becerro de oro de la riqueza y que unas vidas modestas serían mucho mejores, ..., una economía de guerra en tiempos de paz no sería políticamente aceptable...cómo vamos a hacer que esta cesta sea aceptada por la gente...” és a dir, sense dir-ho, el creixement és imparable, ergo -penso jo- anem a la catàstrofe.

Un amic em fa referència a un article d'Irene Vallejo sobre Epicur, el busco. https://elpais.com/eps/2023-08-05/tener-un-cuerpo.html Sí, és això: “El epicureísmo es más actual que nunca por su demanda de placer para todos los cuerpos, pero también por su denuncia de avidez”.

Conec la notícia, de ja fa dies, que a Tim Jackson li acaben de publicar “Postcreixement”, Arcadia ed. B-2023. “Hem confós l’excés amb el progrés”. Ve prologat per un vell economista conegut, Joan Martínez Alier, des de sempre al pensament acadèmic i polític heterodox.

Tim Jackson, aquest nom em sona. Buscant, buscant... sí, en vaig llegir i encara tinc un llibre seu, no m’ha estat difícil trobar-lo, “Prosperidad sin crecimiento. Economía para un planeta finito.”, Icaria ed./ Intermon Oxfam ed. B-2011. El tinc amb paràgrafs ressaltats amb marcador de diferents colors (deuria ser el que tenia a mà en cada moment) i un retall d’una contra de La Vanguardia del febrer del 2012.

“Los esfuerzos individuales para vivir de manera más simple tienen más probabilidades de éxito dentro de una comunidad solidaria.”

El llibre ha tingut una ressenya d'Ariadna Trillas a Alternativas económicas de gener d’aquest any que em va passar per alt, la ressenya i la revista. https://alternativaseconomicas.coop/articulo/libros/el-afan-por-el-crecimiento-o-la-vida

Llavors, me’n adono d’on ve, de quin fons ve, la reflexió que tinc mig embastada. Es diu que la cultura que un té prové del que ha llegit, del que ha escoltat, del que ha vist, del que l’ha preocupat, del que ha viscut,... És el pòsit de la vida que has portat.

Fa temps que dono voltes al tema de la riquesa de les nostres societats, d’on ve, com s’administra, com es distribueix, ... Quan encara estava en actiu, vaig parlar de decreixement amb una responsable orgànica del meu grup parlamentari. Ni cas, perquè ve ara aquest a parlar d’eixos temes?

Demano el llibre al meu proveïdor habitual. Per la tornada. Ara tinc una nova selecció per aquests dies

.

16 d'agost.