Quan a l’any 1959 es va acabar la
primera fase del bloc de “l’Aliança” (els pisos de quatre alçades sense
ascensor) al final del Camí Ral a l’Havana, el carrer de
ponent, el que llavors confrontava amb el concessionari de SEAT, Prades, i el
magatzem dels drapaires Serra, se li va
posar el nom de “Subteniente Navarro”. No sé de qui va ser l’idea i el
perquè de la mateixa, encara que sabent que en aquells anys el President de l’Aliança
Mataronina -promotora del conjunt- era el laureado
general Salas Paniello (heroico defensor de Belchite) suposo que tothom el
va donar per bo (en aquests temps una decisió d’aquesta mena no es discutia i
menys si es suposava que responia a un assumpte militar).
En tornar arreu la democràcia tampoc
a ningú se li va ocórrer a què venia aquell nom i per les seves ressonàncies militars
(suposo) es va quedar com a carrer Navarro, Juan José.
En Ramon
Salicrú, en el seu llibre “Mataró, carrer a carrer”, ed. Patronat
de Cultura i Capgròs, MTR-2006, escriu
“Navarro,
carrer de Juan José.
Va del Camí Ral a l’avinguda del Maresme. No
es troba documentació sobre l’origen del nom d’aquest carrer. Però el fet que
la majoria dels carrers de la part baixa de la ciutat estan relacionats amb
temàtiques del mar, fa pensar que estigui dedicat a Juan José Navarro, marquès
de la Victòria (Messina 1687 – Isla de León 1772) que fou favorable a Felip V
en la guerra de Successió i que intervingué en una batalla davant la marina
britànica a les illes de Hyerès, cosa que li suposà el càrrec de tinent general
de la Marina espanyola...
El
nom correspon al Pla de l’Eixample de 1878.”
El bon
amic Ramon Salicrú comença, cuidant-se
en salut, que no es troba documentació sobre l’origen d’aquest nom i fa
una suposició de qui podia ser.
Doncs, no. El subteniente Navarro
va ser un militar de l’exercit espanyol que a Barcelona l’any 1809,va intentar
-fracassant- un aixecament contra les tropes
napoleòniques que ocupaven la ciutat. Detingut i jutjat, va ser condemnat a
mort i penjat el 3 de juny de 1809.
El curiós del cas és que hi ha un monument de any 1929, commemoratiu del fet, amb la seva figura i alguns dels seus companys en un lloc molt transitat (ara pels guiris turístcs) -entre la Plaça de Sant Jaume i l’avinguda de la Catedral- a la placeta d’en Garriga i Bas, davant per davant de l’entrada al claustre de la catedral. Com passa arreu, el que hem vist sempre no li donem importància malgrat que potser sí que la té
Aquest fet ja el vaig comunicar a en Ramon Salicrú fa algun temps, encara que com la seva obra és del 2006, no ha tingut encara una edició augmentada i corregida. Però no estaria de més que l’Ajuntament decidís corregir de facto la placa del carrer (com es va fer amatent no fa gaire amb alguna Ronda de la ciutat).
5 d’octubre.
