Sembla que no en varem sortir prou d’escaldats
de l’alegria amb que es va fer la reforma de l’Estatut i dels resultats
obtinguts. Ara hi tornem. Hi ha espoli fiscal, ens tracten com a una colònia,
demanarem un nou pacte fiscal en la línia del concert. Anem a Madrid junts a
reclamar-ho! Bé, això de junts és un dir ja que els d’aquí que són dels d’allà
no estan per la feina. Amb això, ja em direu quines perspectives.
Com l’altra vegada, a més, no s’ha tingut en
compte tampoc les circumstàncies. Llavors, el canvi de Govern del 2004 hauria d’haver
comportat replantejar l’escomesa i portar-la cap una altra direcció. Ara, la
situació general de les finances públiques, de totes, hauria d’haver comportat
plantejar-ho diferent, en temps i formes. Ja sabem d’antuvi que fem un brindis
al sol, que no ens faran cas, ... però en traurem llenya per fer continuant
bullir l’olla.
Primer, els ingressos públics estan en hores
baixes i no crec pas que tinguem més reconeixement de confiança que al conjunt
perquè en deixin diners. Qualsevol agent valora la situació abans de llançar-se
a la lluita. Segon, una hipotètica millora per nosaltres seria a costa d’altres,
que en la situació actual, lluitaran amb ungles i dents per mantenir-se com estan.
Això darrer, si ja és difícil en època de vaques grasses compteu en època de
vaques magres.
Més enllà, de la certitud o no del greuge, és
evident que ara no és el millor moment per engegar aquesta mena d’assumptes. Pujarà
un graó més la tensió nacionalista independentista, fins l’exasperació. I desprès?
Totes les possible sortides semblen preocupants, al menys si no es mira amb
frivolitat.
26 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada