El brau en l’arena de Sepharad, envestia l’estesa
pell i en fa, enlairant-la, bandera.
Contra el vent, aquesta pell de toro, de brau
cobert de sang, és ja parrac espesseït per l’or dels sol, per sempre lliurat al
martiri del temps, oració nostra i blasfèmia nostra.
Alhora víctima i botxí, odi, amor, lament i
rialla, sota la closa eternitat del cel.
Una i altra vegada tornar a Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada