Postguerra.

M’ha costat d’arribar fins el final, no perquè fos feixuc o no m’enganxés, tot al contrari. El que passa és que és un “totxo” de 1.200 pàgines i no estic acostumat a llegir llibres d’aquesta mida: “Potsguerra. Una hisoria de Europa desde 1945” del historiador traspassat no fa pas gaire Tony Judt. Ed. Taurus, M-2012, 7ena. ed.

 

A la tauleta de nit, cada dia llegint-ne més o menys pàgines fins que la son em rendia, he anat veien el meu propi temps amb una perspectiva de gran angular. Els seixanta anys del 1945 al 2005, són la meva vida. La panoràmica és excepcional: El temps, des que s’acaba formalment la 2ona Guerra Mundial fins pràcticament avui. L’espai, aquesta nebulosa que en diem Europa que s’està modulant més o menys segons les vicissituds d’aquest anys.

 

Com la Guerra no va acabar el 45 i quines guerres va haver-hi entre la Guerra. Com tot es va adaptar desprès amb el comunisme i la Guerra Freda. Com va anar canviant l’economia, la política, el pensament, les institucions, els comportaments col·lectius i individuals. Quins personatges hi ha passat, quin ha estat el seu paper, decisiu o no. El paper de les classes socials amb els canvis econòmics, el paper dels intel·lectuals, el paper de les nacions. Els seus dimonis, les seves històries amagades o que s’han amagat.

 

Un llibre brillant per entendre a on som i perquè hi som aquí, superant, o intentant-ho, un període anterior al analitzat d’una brutalitat social aclaparadora. No és pas que en aquest seixanta anys no n’hi hagués de brutalitat: els Gulags, les neteges ètniques, ..., però sí que sembla que hem anat, i nosaltres també en aquest extrem occidental de l’espai europeu, avançant en progrés, entenguis això com es vulgui entendre.

 

Evidentment la història de l’esdevenidor no està escrita i vés a saber què ens depararà. Potser, ara no ho veiem gens clar quin és el nostre futur com a europeus, però si mirem enrere, aquests seixanta anys de Postguerra són a Europa un període que sembla que tanca i supera altres períodes anteriors d’aquest espai en el que hi hem fet, hi estem fent i farem la nostra vida.

 

9 de gener.