Els jubilats no fem vacances. Com
que no estem en actiu (que no vol dir que no siguem actius) no podem fer
vacances. Però sí que fem parèntesis en la nostra quotidianitat: D’hàbits, de
lloc d’estada, de vestir, àdhuc, potser, de menjars. Viatges, sojorns.
Els dies són més llargs. No sé,
però rendeixen més. Com que el temps passa més a poc a poc, hi ha més temps per
fer més coses, o potser és perquè hi ha menys coses a fer. La calor de ple
estiu també hi ajuda. Com diu en Josep, “qui
és el maco que surt de casa entre la tornada de la platja, a temps per fer el
dinar, i la caiguda dels sol?”
És llavors temps de somiquejar, de
llegir, de preparar excursions, de mirar el cel o ventar-se les mosques. Mira
per on, fins i tot t’enganxes a les xarxes socials, Com s’ho fan els que hi estan
enganxats sempre? Vull dir, mentre estan ocupats? Bé, potser és que saben
estirar més el temps. Jo sols sé fer-ho al parèntesi estival.
14 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada