No va ser la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2005 la que va obrir la caixa de Pandora, o
potser millor la caixa dels trons, i
va deixar anar el geni de l’independentisme. Això és el que ens volen fer
creure: la societat farta de menyspreus va dir: Prou!, ens en anem!
Això ve d’abans. De quan la burgesia catalana,arrossegant alguns escolanets, convoca al IESE la reivindicació de l’aeroport del Prat.
Recordeu? Hi eren tots a l’escola de “manganement”
més reconeguda internacionalment. Les empreses d’aquí, els empresaris, volien també
treure suc, sucar-hi més,
en el creixement econòmic, llavors en el seu punt àlgid i poc temps desprès
ensorrat. Recordareu també les reivindicacions del Foment del Treball, en Manolo Melián s’ha atipat d’explicar-ho.
El tracte que rebíem era intolerable. Ens estaven escatimant els recursos en
les infraestructures que el Capital, sí no ho amaguem, el
Capital, necessitava o volia per no quedar mal posicionat front els
seus possibles competidors. Era una lluita entre ells!! I, com altres vegades,
hi ha carn de canó disposada a sacrificar-se en aquesta lluita. Lluita pel “país”.
Ara, amb el geni fora de la llàntia no sé pas si no se’n penedeixen.
El que ha fet forat no són els elements simbòlics, importants
alguns, però no sé pas si tant majoritaris.
El que ha fet forat són els elements pecuniaris i més en moments de crisis. “Espanya ens roba” i si tinguéssim tot
el que ens foten i ho administréssim nosaltres viuríem sense cap mena d’estretor.
La relació cost/benefici
de l’operació: Per a qui seran els costos d’una hipotètica separació i
per a qui els beneficis? N’hi ha que ja es freguen les mans, mentre d’altres ja
es poden posar les mans al cap.
La història, en aquests tipus de conflictes, ens dóna
lliçons. Quines pàgines més antigues i més tronades estem pretenent escriure.
16 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada