“Soy
capitalista. Estoy a favor de que la gente se haga rica y de que las empresas
ganen todo el dinero que puedan. Es el combustible que hace posible que nuestra
economía siga creciendo, y la riqueza ha de ser la aspiración que motive a los
emprendedores del mundo. Pero quiero que se haga de manera justa.
Sencillamente, no creo que el capitalismo conlleve ningún tipo de suposición en
el sentido que haya que alejar los límites éticos lo más lejos posible, ni que
engañar a los clientes sea necesario para generar el máximo rendimiento.”
Aquest jueu, Greg Smith, va néixer a Sudàfrica a finals dels
70 del segle passat. Va anar a estudiar als Estats Units, becat a la
Universitat d’Stanford. Li agradaven les finances i va fer un estatge d’estiu a
Goldman Sachs i va aconseguir, al acabar els estudis, quedar-s’hi. Als vint-i
set anys ja s’hi havia aposentat i guanyava mig milió de dòlars a l’any. L’evolució de la
feina que va fer durant més de deu anys en aquest gran banc, de la seva il·lusió
i convenciment pel que feia, i la seva desil·lusió més endavant, la descriu en
el llibre “Por qué dejé Goldman Sachs”, Deusto, B-2013. Es va fer famós quan el
març del 2012 va enviar una carta oberta al New York Times explicant que
plegava del banc decebut per la deriva que havia pres la seva feia i el
funcionament del banc.
Per comprendre com funciona per dins el sistema financer
avui cal llegar el llibre. Els processos de selecció de personal, la forma de
treballar, els intríngulis i les martingales internes, els productes i la forma
de col·locar-los, els clients,… Tot el que hi ha darrere d’això que se’n diuen “els
mercats”. Ajuda a entendre coma va anar
el descabdellament de la crisi del 2008 que ens ha portar a on estem ara a tot
el món occidental.
Ell s’ho creia, fins que un dia va veure que la seva empresa
s’havia convertit en un monstre que no tenia cap més objectiu que beneficiar-se
a ell mateix, que se li fotia el món. Això va ser una descoberta molt forta que
no va poder assimilar. Ell s’ho creia, ell es creia que feia una feina necessària
i s’adona mica en mica que allà pren una deriva sense aturador que moralment el
repugna. Ho denuncia i plega. No és pas un anti sistema, al contrari. No és pas
un marginat ni marginal, té un bon futur personal si es converteix en un amoral
o en un cínic primer, o en un estafador professional, un delinqüent, desprès.
“El
jefe del multimillonario fondo de inversión que normalmente se mostraba
extremadamente cauteloso y digno no se anduvo con rodeos. Miró al socio y luego
a mí, y disparó: “Déjenme que les sea franco. No tienen por qué preocuparse, no
dejaremos de hacer negocios con ustedes. La verdad es que hace mucho tiempo que
desconfiamos de ustedes, porque creemos que Goldman Sachs es un hedge fund;
sabemos que tienen exclusivamente sus propios intereses como objetivo. Pero
también reconocemos que son ustedes los más listos de Wall Street, y hay veces
en los que necesitamos operar con ustedes.”
Intenté
que no se me notara que estaba boquiabierto."
9 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada