Tarea de vacaciones

Quan era petit, uns 60 anys enrere, a l’escola que anava, els Maristes de Sant Josep, els de baix, el curs acadèmic s’acabava la segona meitat de mes de juliol, cap allà el 20 o el 21 de juliol. Hi tornàvem més o menys com ara, cap el 15 de setembre. Veiem amb enveja que la majoria dels vailets de la nostra edat teníem moltes més vacances ja que plegaven a finals de juny i començaven a primers d’octubre. Els nostres pares eren pagesos, menestrals, empleats o treballadors, i es procurava que les vacances escolars no fossin tant llargues. No hi havia casals d’estiu llavors ni activitats semblants, encara que les places i els carrers eren tots nostres, amb ben poca circulació, per estar-s’hi tot el dia llevat de les hores de solana.

Per no perdre l’hàbit de l’aprenentatge teníem que fer durant l’estiu els quaderns de la “Tarea de vacaciones” (sic). La mare sempre es va agafar amb gran interès fer-nos-els fer al meu germà i a mi complerts, nets i polits. Fins i tot, desprès al entregar-los al començar el curs següent, érem recompensats amb algun reconeixement, una medalla o un llibre, que la mare reclamava com a mèrit seu.

Amb data de 21 de juliol, ahir em varen entregar la comunicació de l’acord del Ple de l’Ajuntament en que m’anomenaven President de la Companyia Aigües de Mataró S.A. Però... , en aquesta ciutat meva el món s’acaba cada any ja. La Festa Major, que oficialment s’engega el 25, diada de Sant Jaume, però que en realitat ara mateix ja està anant, marca d’inici de l’aturada estiuenca i de la calor xafogosa. Menys que abans, pels canvis en les circumstàncies laborals, l’activitat de la ciutat s’apaga fins a finals d’agost. Uns marxen el 24 fugint de la festa, altres ho fan el 30, desprès d’haver-la gaudit, alguns perllongaran l’activitat fins la primera setmana d’agost, els més tardans aprofitaran el 15, la Mare de Déu. Per tant, pensar en començar a exercir el nou comès que m’han encarregat (que no és executiu) ho he de deixar per la tornada, per començaments del nou curs. Els jubilats no tenim vacances, faltaria més, la nostra situació passiva ens permet fer-ne sempre i quan vulguem, però ens hem d’amollar al ritme dels actius, especialment els que som avis.

Però tinc, novament, Tarea de vacaciones. Vaig abandonar el món local fa més d’onze anys i si bé conec prou el tema que m’han encomanat, ja que m’hi vaig dedicar força quan va correspondre, ara em pertoca posar-me al dia de l’evolució que ha fet l’empresa i de quin és l’entorn actual en que es mou. A més, les decisions que s’han pres en aquest temps que no ha estat meu i les noves circumstàncies polítiques porten a pensar que les formes de procedir no són o han de ser les que jo vaig practicar. Tot això m’obligarà a pensar-hi una mica i a preparar-me més enllà del que l’experiència em proporciona. Ja m’han entregat documentació perquè em posi al dia i ja he tingut les primeres converses amb els actors actuals per tenir les primeres impressions. Serà la meva Tarea de Vacaciones, tornar als començaments.

23 de juliol.