En aquests dies d’alta intensitat política, dels que s’hi
dediquen i dels que ens ho mirem encuriosits i amb incertesa, és del tot recomanable la
lectura del recentment publicat llibre de Daniel
Innerarity “La política en tiempos de indignación”, Ed. Galaxia Gutemberg, B- 2015.
Certament, no sé per on començar a detallar el perquè de la
recomanació. Potser per aquí: “Creo que lo mejor es partir de una constatación muy
liberadora: la política es una actividad muy limitada, mediocre y fustrante
porque así es la vida, limitada, mediocre y fustrante, lo que no nos impide, en
ambos casos, tratar de hacerlas mejores”.
A partir d’això, i ja estem a la meitat del llibre, s’entén
la crítica a la política, la vella i la “nova”, als polítics, a les
institucions, a la ciutadania, als mitjans, a l’acadèmia, a les que semblen grans
idees que ara estan sobre la taula, en fi, a la reconsideració de que potser esperem més de la
política del que pot donar-nos en realitat. Sempre el dubte de si el que
es proposa, el que s’està proposant, és el correcte i de si hi ha altres
alternatives. De que no hi ha res del tot bo ni del tot dolent, de que hauríem
d’anar amb els ulls ben oberts intentant abastar més camp de visió i a més
llarg termini, res de “curtplacisme”.
I que la política és feble,
per tres factors: els poders públics han perdut la seva tradicional referència
a una territorialitat determinada, a que l’Estat ha perdut la seva capacitat de
síntesi i que, ara, l’especificitat de l’acció pública es mesurada amb els
criteris d’eficàcia dels actors privats. “La política actual padece un gran dèficit de capacidad
estratègica.” Debat, diàleg, cessions, enteniments,... que cal pensar, pensar-hi, molt
en les formes, en els contextos, en els canvis que hi ha al món...
“Puede que en otras épocas pensar fuera una pérdida de
tiempo; en la nuestra pensar es un ahorro de tiempo, un modo radical de actuar
sobre la realidad.”
Per pensar-hi molt i deixar-nos engalipar menys.
25 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada