Es de suposar que els grups polítics per començar a caminar
en aquesta XI Legislatura s’han mirat el Reglament
del Congrés dels Diputats. També
el del Senat, però aquest als
efectes de les feines més importants que cal fer primer, la investidura d’un cap de Govern, el deixarem per més
endavant, tenint en compte a més la majoria absoluta que en aquesta cambra té
el PP i el seu paper secundari
(cambra de segona lectura sense ser decisòria, ara per ara). No sé pas si també
ho han fet els comentaristes, articulistes i tertulians.
Que segurament -amb la composició que ha sortit de les
eleccions darreres- aquest Reglament estigui cridat a ser modificat no obsta
perquè és la norma que en aquests moments sigui vigent i no queda més remei que
atendre’s al que conté. Sí que sembla que hi ha jurisprudència del Tribunal Constitucional en el sentit
que la Mesa de la Cambra el pot
interpretar ajustant-lo al que convingui, sense violentar-lo massa però atenent
a motius polítics. És el que s’ha fet fins ara. Encara que ara els motius
polítics poden ser diferents i portar a d’altres interpretacions.
En primer lloc, per adquirir la condició plena de Diputat/a
cal prestar en la primera sessió promesa o jurament d’acatament a la
Constitució. Públicament, en veu alta, a demanda del President recent
escollit (art. 4.1. R.C.), sense cap
subterfugi com es fa en altres Cambres. Evidentment la resposta sols pot
ser afirmativa. Què faran en aquesta tessitura els diputats/es d’aquelles
formacions que han votat per la “desconnexió”?
Són conscients que poden entrar en contradicció (vés! Com si això en política fos gaire important) o pitjor, en
perjuri? Deixem-ho aquí, ja que aquestes temes tan “formals” són esbandits del debat polític.
En segon lloc, encara que cronològicament és anterior a
l’adquisició de la condició plena de Diputat/a, l’elecció del President i de la resta dels membres de
la Mesa, regulat pels articles 36 i
37. En el cas previ del President,
en primera votació ha d’haver-hi majoria absoluta. En la nova composició de la
Cambra, si no hi ha acord previ entre els grups presents (encara no constituïts
com a tals, important això) i tal com estan els números és difícil que cap grup
pel ell mateix ho assoleix. En segona votació sols entren en disputa els dos
que hagin obtingut els majors números en la primera, resultant escollit el que
en tregui més. Les abstencions poden entrar en joc. Bé, aquí poden donar-se
tota mena de combinacions possibles, ... i de martingales, segons el que
interessi a cada grup. Si tots els grups en la primera votació han votat a un
candidat del seu grup, per la segona sols s’ha de dirimir entre els dos grups més
nombroses, PP i PSOE. Però en la primera votació poden haver-hi aliances, rares,
que sense arribar a cap majoria absoluta poden donar candidats de grups
diferents als dos primers.
En una hipotètica segona votació al càrrec de President no està escrit enlloc que les
afinitats “ideològiques” afavoreixin
d’entrada a un o altre candidat. La cortesia parlamentaria, i el sentit comú,
fan difícil que es donin “jugades”, però
crec que en aquesta legislatura, al menys pel que es veu fins ara, podem
començar a esperar-ho tot, la “nova
política” entra en joc. Dependrà dels acords que s’hagin fet per les altres votacions que
venen al darrera i del que d’elles se’n deriva: l’elecció de la resta dels
components de la Mesa,
vicepresidents, 4, i secretaris, 4 també, que junt amb el President seran els que decidiran el funcionament de la Cambra,
començant amb la determinació dels Grups Parlamentaris que es poden constituir.
Una Mesa pactada, o no, per inclinar
les decisions en un sentit o un altre.
Entrem doncs ja en el moll de l’os del conflicte, derivat -com
no- del tema català. Per començar, pot tenir Podemos diputats en quatre grups parlamentaris? Segons el
reglament, no. L’art. 23.2 és força clar en aquest aspecte, però aquí entra
en joc la interpretació de la Mesa. En
Comú Podem ja ha anunciat que ells han de tenir grup propi, sembla
irrenunciable segons diuen els mitjans. Si l’aconsegueixen res no obsta perquè
el valencians de Compromís també el
tinguin com els d’En Marea també.
Quatre presencies, quatre posicionaments, quatre intervencions, quatre
assignacions materials? Em sembla difícil.
L’altre tema que veurem com es resolt és el dels diputats/es
d’ERC i de DiL. Segons el Reglament no poden constituir grup propi cap
dels dos i haurien d’anar tots els seus components al Grup Mixt, amb el que comporta de pèrdua de protagonisme i
d’assignació. Segons quina composició tingui la Mesa, i els pactes que hagi comportat la seva elecció, transigirà
benèvolament amb una gent que diuen que hi van allà per dir adéu? No ho veig
gaire clar. Si que hi ha una solució per tal d’obviar aquest problema que és la
constitució d’un únic grup parlamentari amb els component d’ERC i de DiL, ja que junts compleixen les condicions de l’art 23 del
Reglament. Llavors, però sorgeix un a nova consideració -aquest cop interna-
del possible grup parlamentari: ERC
té 9 membres i DiL en té 8. Qui
seria el cap del grup, el portaveu oficial? El Rufián o el Tardà
per sobre el Quico Homs? Quin horror, oi, haver de plantejar-se aquest
tema? A diferència dels temps de “bipartidisme”,
ara el preu dels vots dels grups nacionalistes a la Cambra ha perdut molt
valor, potser -segons com es confegeixin les aliances més o menys estables- cap
a la irrellevància. Si no hi ha un replantejament en profunditat dels “sobiranistes”, cap enrere, no hi haurà ni
possibilitats de “peix al cove”.
Veurem en els propers dies com es va descabdellant tot això.
Interessant, molt interessant per començar. Desprès, més encara. Això són “minúcies”, els prolegòmens.
5 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada