Aquest espectador encuriosit va contemplar astorat el
darrer número de la pista central. S'havia anar esmorteint la música, també la il·luminació
anava baixant d'intensitat i, sobtadament, un fort cop de platerets i un raig
de llum directe van mostrar el "más
difícil todavía": el trapezista havia fet el triple salt mortal
deixant al seu lloc a un altre trapezista agafat de les mans dels que es
gronxaven penjats pels peus de l'altra costat de la pista. Màgia i habilitat
pels aires sense xarxa de protecció! Sublim!! Tot un cop d'efecte.
El públic del meu entorn, com jo mateix, veien la enganyosa transmutació, no sabíem si aplaudir
o xiular, si emocionar-nos o emprenyar-nos. Altra part del públic ho va
celebrar entusiasmada. L'espectacle podia continuar, semblava que s'estava
apagant però va tornar a agafar embranzida. Ara ja s’instal·la la gàbia per fer
sortir els lleons que a cops, o a cups?, de fuet aniran botant de setial als
crits del domador. Desprès tornaran a sortir els funambulistes intentant
caminar sobre la maroma. L'orquestra torna tenir bufera i els pallassos es preparen
per continuar distraient al personal. Malgrat tot, la funció ja dura massa i es
fa llarga. Una part del públic està cansat, els bancs de fusta on s’asseuen ja
els fan mal al cul. Potser alguns començaran a desfilar abans d'hora, jo el
primer.
10 de gener
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada