(Tenia una altra entrada, treballada el darrer dia de l’any
passat, per penjar i obrir l’any que acabem de començar, però no queda més
remei que referir-se, malgré moi, a l’omnipresent i rabiosa actualitat. Sorry.)
Dia trepidant el d’ahir, que portarà cua. L’espetec final. Final...?
Ja ho veurem. Sí, però un graó més del sense sentit en que estem ficats per
interpretar esbiaixadament i interessadament les imatges que es produïen, o s’auto-produïen,
al davant nostre. La cosa bé de lluny, però quedem-nos en les que s’han produït
més recentment: la indignació davant la sentència del T.C. de l’any 2010; les manifestacions
de les darreres Diades de l’11 de setembre, 2012, 2013, 2014; la consulta del
9N del 2014; el propis resultats del 27S del 2015. El moviment ja era
imparable, el carrer ho deia. Sí, hi havia, hi ha potser encara, moviment; el
carrer diu coses, cert. Però les parts que es mouen i diuen són totes, i es
mouen i diuen el mateix? Ara sabem que les parts són nombroses, però no
majoritàries. N’hi ha d’altres de parts, pluralitat amb dret a l’existència,
oi?, o no? També sabem que les parts nombroses tenen sensibilitats diferents,
no són unívoques. Tot això a què, a on, ens porta? A aturar-nos i assossegar-nos
una miqueta. Fora el que ens convindria. Podem rebobinar una mica? Hi som a temps,
esquinçats com estem?
No sé pas si la inèrcia derivada de l’embranzida desbocada
permet ja la frenada i no queda més remei que fotre-se-la de l’alçada d’un
campanar. Qui sap, si ja en caiguda lliure, se’ns empescarà alguna cosa per
amortir la patacada. Vés a saber, hi ha qui té més vides que un gat.
No obstant, mentre s’acaba tot, o no, preparem l’àrnica i la
til·la . Com ens ho farem amb la gent que de bona fe pensava que ja ho teníem a
la punta dels dits? Què els direm als que amb el somriure a la cara creien que
tot era bufar i fer ampolles? Com farem baixar dels núvols i tocar de peus a
terra als que ja estaven en un altre espai? Com rebaixarem la sornegueria dels
incrèduls i l’esbravament dels damnificats?
No correu tampoc massa, la ruleta està girant, ningú pot
saber el lloc on pararà. Vigileu, qui perd avui guanyarà segur demà, perquè els
temps estan canviant.
4 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada