Queda molt lluny el 1968 en que vaig fer el meu primer Sant Jordi com a llibreter. Va ser a la parada de la Riera, al davant de la porta de les Galeries Aymar (uf!, qui se’n recorda d’aquesta denominació, ara hi ha la botiga de Benetton), on a dins, en un cau, hi havia el primer Cap Gros. Era llavors, des de feia poc, la primera llibreria “progre” que hi va haver a Mataró. Si mal no recordo, o potser en anys posteriors, ens vam atipar de vendre llibres d’Herbert Marcuse, el filòsof que des de Califòrnia marcava el pensament progressista del moment. Igual alguns compradors fins i tot se’l van llegir. De novel·la triomfaven de llarg els sud-americans, era el “boom”, García Márquez, Vargas Llosa, Cortázar, Cabrera Infante, … Aquí encara estàvem amb la Rodoreda, en Porcel i la Montserrat Roig.
Però el meu record primer del Sant Jordi és de més
enrere, de quan anava amb calça curta i de la mà de la mare vam entrar a la
llibreria Fevicor del carrer de Sant Josep, de camí de l'escola a casa, i ens va comprar al meu germà i a mi
un conte d’en Dumbo, o potser era d’en Bambi. Més endavant vindrien les
edicions dels clàssics d’editorial Joventut, principalment Dumas, Verne,...
Des de sempre, doncs, per Sant Jordi, llibres. Però en la
pandèmia actual la festa primaveral, cultural i sentimental se’n ha anat en
orris. L’any passat estàvem confinats a casa. Vaig poder fer l’obsequi de
llibres que m’agrada molt fer als meus més endavant quan ens vam poder tornar a
aplegar-nos a taula. Però no s’ha perdut del tot la possibilitat de celebrar la
festa, la situació imposa noves solucions.
Si saps el que vols, sols has de demanar-ho
per internet i t’ho porten a casa. No, no cal Amazon, aquest gran magatzem virtual que hi
ha de tot. Pots anar a la
teva botiga de sempre, o aquella altra que hi vas de tant en tant, o
directament a l’editorial i cap problema. Clar, això no és decidir i triar al
darrer moment el que els pot agradar als obsequiats i el que t’agradaria a tu regalar-los
i el que vols per tu. Si estàs al dia de
les novetats o de les col·leccions sols cal navegar una estona per la xarxa i ja
pots fer directament la comanda.
A vegades l’encertes, a vegades no tant.
Aquest any crec que n’encerto alguns segur, en són sis i a més els dels néts.
D’altra banda, m’han plogut del cel quatre llibres per mi que no hi comptava,
entre ells el darrer del comissari Kharitos, Màrkaris, “Ètica per a
inversors” i l’últim Goncourt “La
anomalia”. No hi estic gens ficat a la novel·la francesa; una biografia
d’en Berlanga i un sobre la Indoxina
que semblen prometedors. Pel meu compte m’he tirat a l’assaig. Juan Soto Ivars
acaba de treure una cosa que m’ha encuriosit, “La
casa del ahorcado”, sobre les derives identitàries de la societat
contemporània, veurem. També lectures per possibles presentacions: Victòria Camps, Lluis Bassets.
Però ja vaig
reproduir l’altre dia per les xarxes un article que em va semblar adient: Es compren més llibres dels que
es llegeixen. Encara en tinc uns quants que van venir per Reis. Mica en
mica ens anirem enfrontant a la pila. Segurament, ara, amb la collita de Sant
Jordi, n’hi haurà per fins a ben entrat l’estiu.
Llibres, roses i ara també vi per acompanyar
els àpats d’aquets dies o de més endavant.
23 d’abril
A darrera hora, abans de la Diada, he entrat a
la llibreria i he caigut a la temptació i m’he obsequiat amb un caprici d’aquells
que mai hagués pensat. La història sempre m’ha agradat, Grècia i el Mediterrani
també.
La Companyia
Catalana a l’Orient. Robert
Vinas ed. Dalmau
editors. T-2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada