Els botiguers de Berga.

Berga Comercial ha trobat (diuen) un text anònim que circula per les xarxes i l’ha fet córrer. Aquest text, no sé com dir-ne, comunicat, pasquí, manifest, acudit,... ironitza sobre el tracte que els bancs en les seves oficines donen al públic, als clients.

D’entrada, quan es llegeix d’una revolada, fa gràcia. Als ulls de la ciutadania les entitats financeres no són gaire ben vistes, la seva imatge està per terra des de la fallida del 2008 i la desaparició de les Caixes. Eren uns establiments comercials necessaris que s’han convertit en molt esquerps i desagradables. Per això el comunicat és simpàtic, però...

Reflexionant sobre el que diu i qui el fa, acabes pensant que és una trista manifestació d’impotència dels botiguers que volen aturar el temps que corre contra seu.

Sí, ara les oficines bancàries ja no són el que eren. Són una altra cosa, a vegades són botigues on et financen tot el que et volen vendre (en competència amb el botiguer tradicional).

Vaig fer classes de rudiments bancaris i financers als treballadors de la Caixa Laietana (recent perdut l’històric nom de Caixa de Mataró) fa cinquanta anys. Segur que les meves explicacions de llavors avui no els servirien per a res. La diferència entre un préstec i un crèdit; les diverses formes d’imposició: a la vista, a terminis, ...; els components del compte de resultats. Després vaig ser un breu temps, un any, director de sucursal d’una cooperativa de crèdit (Crèdit i Estalvi de Barcelona) que va tenir una vida efímera (no he sabut trobar cap rastre d’ella a la xarxa) i que es va haver de liquidar (aprofitant unes molts bones circumstàncies) per eixugar el dèficit que havia acumulat i amb el els deutes de les cooperatives que n’eren clients. Ja de molta més importància va ser la pertinença, més de deu anys, al Consell d’administració del Banc de Crèdit Local, en tant que representant de les Corporacions Locals, entitat històricament pública  que va passar a Argentaria en el procés de privatització per acabar diluint-se i desapareixent en el BBVA. Allà vaig viure el començament de la transformació moderna de la banca, vaig sentir parlar de derivats, del back office, de productes off-shore.

Després dels anys esbojarrats de la bombolla immobiliària, la banca (ja no hi ha caixes) afronta de la mà dels processos de digitalització i les noves tecnologies un nou camí (diferent) cap al futur. Hi ha gent que no ho entén i es queixa: gent gran, en població dispersa, de nivell cultural baix,... Però hi ha molta gent que s’hi adapta com s’està amollant a les noves i  moltes possibilitats que les TIC proporcionen a la ciutadania en aquest segle XXI (l’smartphone és del 2004). Aviat desapareixerà el diner físic, fem servir per moltes coses això que encara en diem telèfon i que en realitat és un ordinador de butxaca permanentment connectat amb el món. Poc anem a les oficines bancàries i els que tenen diners guardats els atenen a casa seva a l’hora que convingui. Els bancs cobren per fer la seva feina i quasi bé no paguen per encomanar-los-hi fer negoci amb els nostres diners.

Una gran transformació i accelerada d’un sector comercial. I els altres sectors comercials?, els que compren i venen altres productes? Com ho estan fent i què estan fent per adaptar la seva funció als nous temps?

Els botiguers de Berga -escampant amb segell oficial de la seva associació aquest acudit- manifesten que estan ancorats en el passat que ja se’n està anant. De voluntat ja n’hi posen, com a mostra la seva web i el que hi ha, lluiten i s’hi esforcen, però... Potser creuen encara en les botigues de “sempre”, en el seu producte de “sempre” i en el que “sempre” han fet en l’atenció i el tracte al client de tota la vida. I això s’acaba, va desapareixent. El comerç ja va d’una altra manera. La demanda i l’oferta de productes, varietats, qualitats, preus, alternatives, serveis, ... han crescut de forma exponencial i han esdevingut globals, s’estan trencant tots els límits i les barreres. L’oferta i la demanda es poden moure “touts azimuts”, en totes direccions. Això ja està aquí, la pandèmia sols ho ha accentuat.

De qui se’n foten els botiguers de Berga?   De la seva decadència? No passarà gaire temps que els cantarem les absoltes. Quedaran uns quants exemplars testimonials selectes que seran relíquies i monuments dels passat, gloriós, però passat, per anar a veure i viure la història, com ja es pot veure a Salàs de Pallars.

Berga, 16.760 habitants, en un racó de món. Té una alcaldessa de la CUP, i botiguera. Carlins.

28 de juny.