Dues eleccions generals (2015 i 2016), les del “no es no” de Pedro Sánchez;
una crisis fenomenal en el si dels socialistes amb la dimissió forçada del
Secretari General, gestora, Congrés, retorn del descavalcat; moció de censura
reeixida per primera vegada des de la restauració de la democràcia (2018); dues
noves eleccions generals en un any, el 2019, i formació també per primera
vegada d’un govern de coalició.
En el llibre explica el perquè del seu posicionament que el
va portar a ser diputat a les Corts i després apartat d’aquest càrrec (limogé
en diuen els francesos). A les eleccions locals de 2019 es presenta candidat
pel PSOE al seu poble natal, Alcañiz, on els
socialistes feia trenta anys que no havien guanyat les eleccions, les guanya i assoleix
l’alcaldia fent un govern de majoria amb IU (compte, no amb Podemos) i C’s.
El llibre val la pena ja que combina la visió de l’acadèmic
amb la visió del polític en actiu. Es pot veure la presentació en aquest
enllaç:
https://us06web.zoom.us/rec/share/lPGtZv2Br_p4bxhiYualF9id7PzxWRTql6DbReXQOyWlaTi5cLZDs9gcn5-KRC5o.q1aQ_lfDnOo0csXE
(Código de acceso: u0X^&Pgm)
Tancant ja la sessió de presentació del llibre i abans d’acomiadar-nos
vaig formular una pregunta tangencial a l’Alcalde: ¿Cuándo estará acabada la via verde entre Valdealgorfa y
Alcañiz?
La via
verda de Val de Zafán està inconclusa.
Entre l’estació de Puigmoreno,
pedania d’Alcañiz i poble de colonització i l’estació de Valdealgorfa no
està arreglada i és una pista compartida amb la circulació general. Aquesta via
verda permet arribar a Tortosa, o
sortint d’allà fins a La Puebla de Híjar.
Una il·lusió meva fora fer-la sencera, però em sembla que serà difícil. L’experiència
de fer Tortosa-
Horta de Sant Joan de fa uns
anys, m’agradaria repetir-la i perllongar-la ara que tinc un motoret a
la bicicleta que m’ajuda tot pedalant. D’aquí la pregunta.
La resposta em va portar a la meva anterior vida activa d’Alcalde. Ens va dir Urquizu que hi ha projecte, bé, no un, municipal, sinó dos, un altre del ministeri corresponent, i que no es posen d’acord. Els tècnics municipals s’inclinen per fer un trajecte amb vies segregades, una per la circulació general i una altra pels ciclistes o similars. Els tècnics del ministeri s’inclinen per fer una única via compartida. Al final l’Alcalde, per desencallar el tema ens va dir que havia dit als seus tècnics que cedissis i que acceptessin la proposta del Ministeri. El pragmatisme dels gestors públics, enfront al litigi prefereixen un mal acord que un bon plet. A mi em sembla, com a ciclista, que la solució dels tècnics municipals és millor, però entenc la posició de l’Alcalde de desencallar el tema. Creu que per l'any que ve estarà acabada.
L’any 1985 en la tramitació del desdoblament del ferrocarril
entre Mataró i Arenys de Mar vam proposar al llavors Ministeri de Transports, que
era qui efectuava l’obra, un seguit de qüestions que permetessin una millor
permeabilització de la trama urbana de la ciutat amb el Passeig Marítim. Vaig
anar a Madrid, a la 5a. zona del Ministeri de Transports (Plaza de los Sagrados
Corazones, mai ho oblidaré) a presentar un projecte de pas subterrani que havia
fer per l’Ajuntament l’arquitecte Manuel Brullet,
un projecte excel·lent diferent del que es venia fent fins llavors en aquest
tema. Va costar molt però el vam aconseguir, és el conegut com a Pas
de l’Espigó entre les dues places deprimides, la de Jordi Capell i la
de l’Espigó ja al Passeig del Callao. La primera resposta de l’enginyer a qui
li vaig ensenyar el projecte i li vaig demanar la seva aprovació fou: “¿Usted cree que yo trabajo para el
Ministerio de Cultura y no en el de Transportes?”. Vaja, veig que més de 35
anys després encara continuem igual. Per fer-ne tota una reflexió, però per un
altre dia.
19 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada