Cap reconeixement.

Federació de Municipis de Catalunya.

Via Laietana, 33- 6è, 1a.

Barcelona

A l’atenció de la Sra. Presidenta.

Sra. Alcaldessa de Vilanova i La Geltrú i Presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya:

No tinc el gust de conèixer-la, he de dir-li que tampoc m’agradaria tenir el disgust de fer-ho.

Sembla instal·lar-se a casa nostra l’hàbit de celebrar o commemorar esdeveniments més o menys importants de la nostra història col·lectiva recent deixant de costat o obviant a persones que els van protagonitzar i que gràcies a Déu, o a qui sigui, encara son presents. Fora millor no deixar la nostra història recent en mans de gent barroera i forassenyada.

Pel que he sabut, fa pocs dies la Federació de Municipis de Catalunya va celebrar els 40 anys de la seva fundació. En aquests quaranta anys molta gent, electes locals, tècnics i funcionaris municipals, personal propi de l’entitat ha contribuït en grau divers al seu funcionament.

Vaig estar setze anys a la Comissió Executiva de la FMC, els vuit primers com a Vicepresident i a la marxa d’en Joaquim Nadal vaig ser-ne President durant vuit llargs anys més, tot plegat del 1987 al 2004. Fa temps que estic allunyat del món local, més de 17 anys, malgrat tot continuo portant amb orgull una etapa intensa i central en la meva vida activa professional i política que va ser la de la meva dedicació a l’administració púbica local en llocs de responsabilitat i les derivades de tota mena que comportava, vint i cinc anys en total.

Li he de dir que m’ha sabut molt greu i li vull manifestar que estic ofès per no haver rebut cap comunicació convidant-me a participar en l’acte de commemoració dels 40 anys de la FMC ni tant sols fer-me saber de la seva realització.

També li he de manifestar que aquesta actuació de la FMC cap a la meva persona no més nova. Quan la celebració del 25 anys de la FMC es va editar un llibre on el President de llavors (que era dels “meus”, encara que jo ja no sé pas si sóc dels “meus”) va tenir la gosadia de censurar les paraules que vaig pronunciar a l’acte que es va fer a l’auditori de Girona. Ho vaig explicar públicament aquí: https://manelmas.blogspot.com/2006/12/omissi.html

Tanmateix li he de dir que el meu capteniment a la vida política tot el temps que hi he estat ha vingut marcat per un text d’un llibre del mestre Isidre Molas publicat el 1981, ara fa 40 anys. És “La ciutat llunyana”, Ed.62, B-1981. Diu així:

“La lluita política no és una cerimònia versallesca, sinó un enfrontament llarg, tenaç, i anava a dir (ho dic) sense pietat. I l’única arma que tenim cadascú és la voluntat irreductible de mantenir la conducta d’integritat personal, capaç de resistir els intents de corrupció, difamació i aniquilament personal.”

No, no em molestaré a enviar-li una carta amb aquest escrit, no paga la pena. El publicaré en el meu humil i bastant desconegut blog on hi penjo aquells escrits que em semblen convenients per a mi mateix per si algú té cap interès –que no crec gaire- en llegir-los.

Acabo. D'aqui deu anys, en el 50è. aniversari de la FMC, no cal que es molestin en buscar-me, qui sap qui serà viu i qui sap què haurà estat de la Federació de Municipis de Catalunya.

Cap consideració o reconeixement especial, Sra. Alcaldessa, pels seus càrrecs i condició. A fer “punyetes”. Molt soroll de boixets i poques puntes.

Manuel Mas Estela

Alcalde de Mataró, 1983-2004.

President de la FMC 1995-2004.

Mataró, 18 de novembre de 2021.

 

Quan vaig plegar d’Alcalde vaig anar a Brussel·les i em vaig retratar al peu del meu monument preferit. És el d’un alcalde (Charles Buls) que va tenir aquella ciutat que en lloc d’estar la seva figura dalt del pedestal està assegut a baix amb un gos. La fotografia és de l’abril del 2004.

18 de novembre.