Ramon Besa és
un periodista conegut per les seves cròniques esportives. A mi m’agraden molt,
considero que aixeca el llistó d’aquesta especialitat. Ni ha també d’altres com
ell, però pocs.
Ara li he llegit una columna
dedicada a glosar la figura d’un mestre de periodistes recentment traspassat
com fou en Josep Pernau, mig amagada al Quadern,
interessant suplement dels dijous a El País.
El paràgraf final de la
columna no té pèrdua. Diu així:
“Vaig conèixer un becari a qui li van encarregar que actualitzés la
biografia d'un famós que corria el risc de morir i no li va passar pel cap res
més que trucar-lo: "He de fer la seva necrològica i no voldria cometre cap
error". Li va penjar el telèfon. Ha canviat el periodisme últimament,
l'ofici va de mal borràs i hi ha fins i tot qui deixa escrita la seva pròpia
necrològica.”
Els periodistes ens deuen,
des de dins, l'explicació de com s’elaboren i es presenten els mitjans d’informació. Potser els
desmitificaríem encara més que als polítics.
D’altra banda, voldria glosar
els escrits d’en Joan Baptista Culla al mateix diari. Generalment trobo
encertats els seus articles setmanals, malgrat no coincidir gaire en les seves posicions ideològiques. El darrer,
toca os analitzant la situació actual del PSC.
El final diu així:
“Déjenme
escribirlo, sin ánimo de provocar: los ya míticos 25 diputados de 2008 fueron
un espejismo, el último; una ilusión política fruto de la destreza de Pepe
Zaragoza a la hora de explotar los cuatro años que el PP acababa de pasar,
constituido en rehén de las teorías conspirativas y los delirios españolistas
de la caverna mediática. Pero
esos 25 escaños no eran el fruto de la labor de un partido pletórico, cargado
de energía y proyectos, sino el botín de un aparato rutinario, burocratizado y
sin alma.
Desde mediados de la pasada década como mínimo,
el PSC recordaba al pollo
sin cabeza que sigue volando aún decenas de metros. Pero, en el último
año, el ave descabezada ha topado con la altísima pared de la crisis, y se ha
estrellado tres veces sucesivas. A sus militantes y cuadros les toca sacar las
conclusiones correspondientes.”
26 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada