Han causat sorpresa (sic) les declaracions de
una membre de la Comissió de Control de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani
en la seva compareixença davant la Comissió d’investigació de les Corts
Valencianes que pretén esbrinar el perquè de l’ensorrament d’aquella caixa
alacantina, la CAM.
Han causat sorpresa perquè aquesta senyora ha
dit que ella, que va accedir a l’Assemblea de la CAM per sorteig entre
els imponents de l’entitat i desprès vés a saber per quina martingala fou
cooptada per estar a la Comissió de control de l’entitat, no sabia res de
finances i que es refiava, lògicament, del números que li presentaven els
directius de l’entitat. Com no podia refiar-se del que li deien els entesos, al
igual –va manifestar- del que li diuen els metges quan et vas a visitar?
Ningú es va esgarrifar en el seu moment quan
es la va reglamentar que les Assembles de les Caixes d’Estalvi les composarien
representants dels imponents, escollits per sorteig; dels treballadors, per
elecció; de les entitats de l’àmbit d’actuació de la Caixa, per sorteig també
però que va ser cuidadosament arreglat; i per les administracions territorials,
on es varen fer tota mena de potineries.
En cap moment, malgrat suposo que era el que
es va legislar, o era de sentit comú, es va parlar gaire de la idoneïtat i els
coneixements dels components de les Assembles de les Caixes, i pitjor encara, en
cap moment, tampoc varen haver-hi gaires miraments sobre la idoneïtat i els
coneixements dels components dels Consells d’Administració i de Control i sobre
els procediments clientelars i cooptatius que s’empraven per formar-los.
Es tractava de complir formalitats, però pas
gaire d’estructurar òrgans de govern competents i eficaços d’aquestes entitats.
L’estructura tècnica de les Caixes amb l’anuència, explícita o implícita,
comprada o abúlica, dels òrgans d’administració va fer el que li va venir en
ganes, els seus sous, blindatges i jubilacions incloses. Algunes escorrialles, més
petites o més grans, en varen treure els que jugaren aquest joc.
Ara, de què ens queixem? Mentre les vaques
varen ser grasses i tothom participava de la festa ningú es va preocupar massa
per com estava muntat tot això. Quan varem endinsar-nos en l’època de les
vaques magres, amb una crisi esfereïdora, es posa de manifest que totes
aquestes suposades estructures eren un miratge quan no un engany.
Comissions d’investigació, perquè? si tot està
molt clar. Millor que pensin amb quina frivolitat i tolerància es va bastir tot
això i a on ens ha portat.
22 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada