30 de juny del 2012

La Cibeles.



És, o era, el centre neuràlgic de la capital, Madrid. Al mig de l’encreuament de l’eix Nord-Sud, la Castellana, entre el Paseo del Prado i el Paseo de Recoletos, amb el carrer d’Alcalà, que baixa de la porta del seu nom (mira la, mira la,...!) a la Plaça de la Independència fins a la Porta del Sol, el quilòmetre zero de les radials espanyoles, s’aixeca la font amb l’estàtua de la Cibeles que segons una coneguda guia turística és deessa de la Terra i filla del Cel.

Mira que n’ha vist d’esdeveniments des que va ser col·locada en aquest lloc a finals del segle XVIII. Els edificis de les quatre cantonades que envolten la plaça han anat canviant d’importància i utilitat en el decurs dels temps, molt especialment de la restauració de la democràcia ençà.

El Palau de Linares, al nord-est, desprès de molts anys tancat, amb la seves truculentes històries, ara és la seu de la Casa de las Américas, institució cultural de relacions amb l’altre costat de l’Atlàntic. El Palau de Comunicacions, al sud-est, és de fa uns anys la seu de l’Ajuntament de Madrid, on ara exerceix la Botella, buida. El Palau de Buenavista, al nord-oest, va deixar de ser el Ministeri de la Guerra per ser només el Quarter General de l’Exèrcit (terra). Queda, a la cantonada sud-oest l’edifici del Banc d’Espanya que no fa pas gaires anys va aconseguir completar l’ocupació de tota la mansana i que com tant edificis de les seves sucursals arreu del territori està quedant sense utilitat.

Amb l’adopció de l’euro, el Banc d’Espanya es va quedar sense una de les seves principal funcions, el control monetari, que va passar a Frankfurt, al Banc Central Europeu. Ara, amb el rescat de la banca espanyola, perd l’altra gran funció que tenia, la de supervisar el sistema financer espanyol. Un gran casalot, declarat Bé d’interès cultural, que ha quedat buit de contingut. Res, a Madrid en faran un museu més, total, està a prop dels altres...

La Cibeles tindrà menys protagonisme. Sort que li quedaran las celebracions de les gestes esportives d’alguns. El centre neuràlgic dels nous esdeveniments socials?

30 de juny.