En la crisis econòmica que ja tenim al sobre augmentarà la desesperació de sectors marginals i marginats de la societat. Això conduirà a un increment d’accions delictives cada vegada més agressives que deterioraran la convivència i l’espai cívic.
Podem demanar a les autoritats que emprin
tots els mecanismes coercitius
i normatius que tenen al seu abast per intentar controlar la situació i
que arbitrin respostes
positives resolutòries a la mateixa, però és evident que no n’aconseguiran un control
total i absolut i cal explicar-ho sense embuts ni subterfugis.
És convenient que els
ciutadans i les ciutadanes establim i augmentem si cal les mesures d’autoprotecció i
d’autocontenció convenients
per acompanyar i ajudar l’acció de les
autoritats.
Cal assumir les conseqüències que la pandèmia del Covid ha obert a les nostres societats benestants, els seus riscs i les seves molèsties. S’obre un nou temps que no sabem encara si serà definitiu o transitori, si comportarà canvis transcendentals o relatius, però ara no estem com fins ara estàvem, estem en un moment nou.
No hem de deixar
espais a la reacció i a les reaccions primàries que ens vendran solucions
populistes que per tant no seran solucions reals. Cal viure sobre la realitat, no sobre la il·lusió,
l’enyorança, el desig o la fantasia.
15 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada