Va ser l’amic, company i col·lega Alain Cuenca qui em va aixecat la llebre per la xarxa al retwiitejar una piulada d’un altre persona (que desconec) en la que aquesta deia que calia llegir atentament la nota de l’INE sobre el creixement del PIB en el segon trimestre d’aquets any per entendre ben bé el que havia passat.
El tema venia a tomb de la polèmica, de poca volada com
correspon a l’actual debat polític a Espanya, derivada de que aquesta nota de l’INE establia una correcció
important a la nota
de l’estimació avançada del PIB que s’havia publicat anteriorment
corresponent a aquell període. La correcció era substancial ja que reduïa el
creixement estimat a més de la meitat, del 2,8% al 1,1%. Sobre aquest tema l’INE
publica una nota avançada al mes després d’acabar cada trimestre i després,
quasi bé dos mesos més tard, al final ja del trimestre següent, publica la nota
definitiva que corregeix o puntualitza l’anterior, en aquest cas amb una
correcció com ja ha quedat dit molt substancial.
Donat el miserable nivell de la polèmica política pública,
la primera dada va ser saludada i magnificada per uns a cops de titular, mentre
que la seva correcció posterior a la baixa va servir per altres per blasmar a
dojo i rebregar l’anterior valoració i posar en qüestió la tasca de l’INE. Val a dir, que malgrat la polèmica,
en les circumstàncies actuals, la dada final no és pas dolenta ja que un
creixement trimestral del 1,1% del PIB no es produïa des del mateix trimestre
de l’any 2017, quatre anys enrere (llevat de les espectaculars oscil·lacions dels
trimestres centrals de la pandèmia).
Al tornar a mirar una nota de premsa de l’INE sobre l’evolució de l’economia
espanyola vaig recordar el molt que havia treballat amb les dades que s’hi
oferien en els meus temps de parlamentari i em vaig animar a repetir-les.
He agafat (evidentment de l’INE) les dades de la variació trimestral del PIB des del 1er. Trimestre
del 2012 i les treballat a la meva manera (segurament fent una feina que algú
altre ja deu haver fet). Sí, en aquelles dates les conseqüències de la crisi
del 2008 estaven en el seu apogeu i havien comportat un canvi de Govern.
Políticament començava una nova etapa de la mà el PP, encara que com es veurà
en l’exposició de les dades la superació de la situació de la Gran Depressió
tardaria encara un temps. El 2012 va ser encara molt dolent. El 2013 es va estabilitzar
la situació. Al 2014 va començar a redreçar-se i no va ser fins al 2015 que es
va tornar a assolir el nivell del PIB del 2011. Si el punt de partida hagués estat el 2007 els resultats segurament serien pitjors.
Però el forat acumulat en la producció nacional no es va
tancar fins el 2017 i es va tardar més d’un any en compensar-lo. A partir d’aquí,
malgrat la inestabilitat que hi va haver en la governabilitat: moció de
censura, caiguda del Govern del PP, dues conteses electorals en un any,
semblava que s’havia aconseguit deixar enrere els estralls de la crisi del 2008.
Llavors va arribar la pandèmia.
El dos primers trimestres del 2020 van ser horrorosos,
especialment el segon amb una caiguda de més de dos dígits, fet inaudit, mai
vist per quasi be totes les generacions actuals. A final del 2019 s’havia
assolit un nivell del 113,45 respecte al 100 del fort de la crisi anterior del
2011, El PIB, a meitat del 2020 havia caigut al 88,33, esfereïdor!
La segona crisi, aquesta no econòmica ni política (al menys
directament), en 12 anys. L’economia de mig món, o la meitat de l’economia de
tot el món, aturada. La mobilitat, el
transport, les transaccions, el turisme, l’oci (important en les societats
riques i per les pobres), en orris. Deixem a part les conseqüències directes, de tot ordre, a
les persones. Hi ha hagut efecte rebot, el 3er. Trimestre del 2020, seguit d’un
vacil·lant creixement posterior. El resultat: estem ara, amb la darrera xifra
coneguda, al 103,88 respecte al 100 del final del 2011, un creixement
escadusser en tota una dècada.
Aquest anàlisi de pinzellada gruixuda s’hauria de corregir
amb la variació del preus, la demografia del període, la comparació amb altres
economies, properes i/o llunyanes, les afectacions intergeneracionals,
territorials, de classe. No és la meva pretensió llevar la feina dels analistes
competents dels serveis d’estudis que hi ha al país. És un entreteniment més en la meva activitat de passiu.
Darrera reflexió. Els decreixements negatius que van
haver-hi fins ben entrat el 2013 es van superar el 2015 i compensats ja al 2018.
Des de llavors hi ha hagut un creixement que ha permès absorbir el sotrac de la
pandèmia. Cal tenir-lo present per valorar mesuradament on estem. Hem passat
una prova terrible, però no estem a fons de cap sot, ni a l’infern.
El treball:
4 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada