Des d’ahir que es va saber la
sentència del Tribunal Constitucional sobre l’anomenat Impost de plusvàlues, ”Impost Municipal sobre l’increment del
valor dels terrenys de naturalesa urbana”, un fort neguit s’ha instal·lat en
els electes i gestors locals. De cop i volta, una sentència, de dalt de tot, a
posat definitivament en qüestió aquesta figura impositiva i l’ha esborrat en la
seva caracterització actual de l’ordenament normatiu.
El tema ve de lluny i es veia a
venir. Des de fa temps hi ha plets sobre determinats aspectes d’aquest impost i sentències varies que els anaven posant en qüestió.
Ara ha caigut del tot, i amb els pixats al ventre tothom cuita correm a veure
com es pot resoldre l’esvoranc que la sentència ocasiona a les hisendes
municipals.
La normativa existent sobre el
tema té la darrera actualització en el REAL DECRETO LEGISLATIVO 2/2004, DE 5 DE
MARZO, POR EL QUE SE APRUEBA EL TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY REGULADORA DE LAS
HACIENDAS LOCALES. («BOE» núm. 59, de 9 de marzo de 2004).
Les primeres ratlles del text del
R.D. L. 2/2004 ja ens indiquen per on va el tema: es tracta de refondre les
correccions (petites, o no) que s’han anat fent a la Llei 39/1988
“La disposición adicional quinta de la Ley
19/2003, de 4 de julio, sobre régimen jurídico de los movimientos de capitales
y de las transacciones económicas con el exterior y sobre determinadas medidas
de prevención del blanqueo de capitales, añade una disposición adicional
decimotercera a la Ley 51/2002, de 27 de diciembre, de reforma de la Ley
39/1988, de 28 de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales, estableciendo
que el Gobierno elaborará y aprobará en el plazo de un año a partir de la
entrada en vigor de esta ley el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas
Locales.”
És a dir, 10 anys desprès de la
Constitució del 78 es dotava de nou marc normatiu -adaptat al nou règim polític-
les finances locals. Pressa, no gaire. El món local era el petit de la colla i
per entremig li havia sorgir competència –el sistema autonòmic- que li barrava
el pas per créixer i el deixava on sempre, de minyona. I la darrera
actualització, important en alguns aspectes (les dèries del ministre Montoro), i
irrellevant en els temes fonamentals, és del 2004, 17 anys!, amb dues sotragades
socioeconòmiques molt fortes per entre mig, la crisi del 2008 i la de la
pandèmia del 2020.
No, no ha estat en el cap del
sistema polític espanyol contemporani una consideració especial cap a l’administració
local (municipal i provincial) i molt menys una reconsideració en profunditat
de la seva existència tal com està: extensió, competències, organització,...
Ara, un “apanyu” i a continuar. Tinc la impressió que el moviment
municipalista ha desaparegut del mapa, no en sento dir res i no el sento dir
res. El parits polítics, en aquest tema, ja ni “boquilla” que és el que han fet sempre. I qui dies passa anys
empeny.
He recuperat de les tripes del
ordinador el que vaig dir sobre el tema de les hisendes locals ara fa 11 anys,
la darrera vegada que vaig parlar del tema, del que havia estat molts anys el “meu” tema. El moment era diferent, estàvem
al mig de la crisi del 2008, però ja vaig preveure que no hi hauria moviments
en la qüestió i el temps m’ha donat la raó. Maleïda la gràcia d’encertar-ho!
Hi ha una pàgina al meu blog que ho
recull:
https://magrinyar.blogspot.com/p/2-2010.html
27 d’octubre.
2 comentaris:
Sr. Mas,
Quina opinió li mereix la Sentència del Tribunal Constitucional sobre les plusvàlues i el RDL 26/2021, que ha modificat l'Impost.
Crec que sobre la sentència ja queda ben explicat a l'entrada el que en penso. Respecte al RDL 26/2021 li he de confessar que no l'he estudiat i per tant no li puc donar la meva opinio en els seus aspectes tècnics. Fa molt temps que estic fora del món local i més enllà de consideracions generals sobre la inveterada desconsideració que es té cap l'administració local per part del sistema polític poca cosa més hi he d'afegir. Tinc la impressió, però, que és un "apanyu" que causarà més problemes que solucions.
Publica un comentari a l'entrada