Malgrat que anunciava temps plujós ens hem arriscat i hem
seguit el llibre de ruta que ens havíem marcat, i ens ha sortit bé. A les 9 esmorzàvem
a Ribes de Freser i a 2/4 de 10 cap
amunt. 25kms fins dalt la collada de Toses i
25 km més per baixar a Puigcerdà.
No hi havia tornat des que van obrir el túnel del Cadí. Fins
llavors era la ruta habitual per anar a la Cerdanya
i d’allà a Andorra. Deu fer d’això més
de 35 anys.
Cap amunt creixia la boira. A l’alçada dels 1400m ha
esdevingut a estones pixanera, sort que anàvem previnguts. Pujant, el motor ha
respòs bé ja que no l’he exigit més del compte, no mires gaire el paisatge,
mires al terra a la roda del davant de la bicicleta. Hem parat a mig camí, el
cul dolia, aprofitant per fer algunes fotos dels colors de la tardor. A dalt la
boira ja era tancada, una patrulla de la Guardia Civil tenia aturat i
revisava un cotxe andorrà. Però noi, a la baixada, rebent cap a la Cerdanya, la boira s’ha esvaït i fins i
tot hem tingut solet. Quina meravella els colors que ara sí sense esforç podíem
delectar-nos a mirar encara que fos fugisserament. El verds que van esdevenint grocs, els
marrons, els vermells forts, ... a clapes, dispersos, sorgint en un revolt,...
Pels d’arran de mar sempre ens sorprenen
els paisatges de muntanya.
A Puigcerdà de
dret a l’estació. El primer tren que ha passat ens ha tornat al Ripollès a l’altra banda. La revisora,
amb sorna, ens ha dit perquè no tornàvem en bicicleta. Un bon dinar ens
esperava als Caçadors
de Ribes. Jornada complerta.
21 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada