“Más allá de la presente, otras pandemias resultan posibles.”
D’entre la pila de llibres mig llegits, sols
començats i pendents d’obrir he rescatat i acabat un altre treball sobre la
pandèmia. Jacques Attali, “La economia de la vida. Prepararse para lo
que viene”. Libros del
Zorzal, B.A.-2021.
El tenia començat des de l’estiu, encara que ja he llegit
força sobre el tema i des de diferents angles. Segueixo a l’autor, no en tot el
que ha fet, des de fa temps. Tot una personalitat a França. No m’ha decebut,
encara que al final m’ha deixat, a dia d’avui, més preocupat.
El llibre està escrit l’any passat en els moments més
durs de la pandèmia. Els anàlisis són
doncs dels moments primerencs. Les
causes: “la
crisis actual se desencadenó por una falta de respeto a la naturaleza” (sempre he pensat que aquesta era la tesis
correcta). Explicacions de les estratègies seguides, les xines, les
sudcoreanes, les europees, les americanes. L’impacte principalment a l’economia,
la societat, la política i les persones. Tot seguit les propostes: “... es hora de
pasar de la economia de la supervivència
a una economia de la vida”, sense
amagar els perills que ens poden succeir, ja sigui el desig de que tot torni a
ser com abans, la manca de previsió del que ens pot tornar a passar, fins als
extrems del bio terrorisme o els més possibles de la vinguda de la política
obscura: dictadures que preconitzen obertament la xenofòbia i l’absolutisme.
Algunes coses que m’han interessat especialment. El tema de
la mort: “La
lección es muy clara: si la muerte sigue siendo íntima y previsible, se la
tolera; cuando vaga por las calles y puede golpear a cualquiera en cualquier
momento, se vuelve intolerable”. Un
tema per deformació professional, el del deute públic: “la deuda pública mundial aumentará hasta
el 101,5% del PIB, cuando en 2019 era del 83,3% y la deuda mundial, pública y
privada, se acercará al 300% a fin del 2020. Y sin embargo nadie se preocupa”. Val a dir que les dades econòmiques pel 2020 que
estima en els annexes finals del llibre van quedar superades per les dades
reals que ara ja coneixem. Y un darrer tema, el turisme: un apartat del capítol
de “La economia de la vida” es
titula: “Rescatando al soldado turismo”
parafresejant el títol d’una famosa pel·lícula bèl·lica. “Tendremos que admitir que un destino
turístico solo es viable y duradero economicamente si lo es ecològica, cultural
y socialment.”
Deia que al final m’ha deixat preocupat. “Querer volver a
lo anterior es condenarse a sufrir con más fuerza aún el próximo incidente
grave que afecte a la humanidad”. I
aquí una frase genial: “La ciencia
ficción nos será de mayor utilidad que los manuales de economia.” No es veuen grans intencions i decisions del governs: “Ninguno se ha puesto en economia de guerra democràtica”,
aquesta democràcia de combat ha de ser: Representativa,
protegir la vida, modesta, justa i tenir present l’interès de les futures
generacions. Ho faran, ho farem?
“Pensar en lo que vendrà después es pensar de manera
amplia, pensar en la vida y la condición humana.”
9 d'octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada