Petit terratrèmol a la hisenda local.

Des d’ahir que es va saber la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’anomenat Impost de plusvàlues, ”Impost Municipal sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana”, un fort neguit s’ha instal·lat en els electes i gestors locals. De cop i volta, una sentència, de dalt de tot, a posat definitivament en qüestió aquesta figura impositiva i l’ha esborrat en la seva caracterització actual de l’ordenament normatiu.

El tema ve de lluny i es veia a venir. Des de fa temps hi ha plets sobre determinats aspectes d’aquest impost  i sentències varies que els anaven posant en qüestió. Ara ha caigut del tot, i amb els pixats al ventre tothom cuita correm a veure com es pot resoldre l’esvoranc que la sentència ocasiona a les hisendes municipals.

La normativa existent sobre el tema té la darrera actualització en el REAL DECRETO LEGISLATIVO 2/2004, DE 5 DE MARZO, POR EL QUE SE APRUEBA EL TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY REGULADORA DE LAS HACIENDAS LOCALES. («BOE» núm. 59, de 9 de marzo de 2004).

Les primeres ratlles del text del R.D. L. 2/2004 ja ens indiquen per on va el tema: es tracta de refondre les correccions (petites, o no) que s’han anat fent a la Llei 39/1988

“La disposición adicional quinta de la Ley 19/2003, de 4 de julio, sobre régimen jurídico de los movimientos de capitales y de las transacciones económicas con el exterior y sobre determinadas medidas de prevención del blanqueo de capitales, añade una disposición adicional decimotercera a la Ley 51/2002, de 27 de diciembre, de reforma de la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales, estableciendo que el Gobierno elaborará y aprobará en el plazo de un año a partir de la entrada en vigor de esta ley el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales.”

És a dir, 10 anys desprès de la Constitució del 78 es dotava de nou marc normatiu -adaptat al nou règim polític- les finances locals. Pressa, no gaire. El món local era el petit de la colla i per entremig li havia sorgir competència –el sistema autonòmic- que li barrava el pas per créixer i el deixava on sempre, de minyona. I la darrera actualització, important en alguns aspectes (les dèries del ministre Montoro), i irrellevant en els temes fonamentals, és del 2004, 17 anys!, amb dues sotragades socioeconòmiques molt fortes per entre mig, la crisi del 2008 i la de la pandèmia del 2020.

No, no ha estat en el cap del sistema polític espanyol contemporani una consideració especial cap a l’administració local (municipal i provincial) i molt menys una reconsideració en profunditat de la seva existència tal com està: extensió, competències, organització,...

Ara, un “apanyu” i a continuar. Tinc la impressió que el moviment municipalista ha desaparegut del mapa, no en sento dir res i no el sento dir res. El parits polítics, en aquest tema, ja ni “boquilla” que és el que han fet sempre. I qui dies passa anys empeny.

He recuperat de les tripes del ordinador el que vaig dir sobre el tema de les hisendes locals ara fa 11 anys, la darrera vegada que vaig parlar del tema, del que havia estat molts anys el “meu” tema. El moment era diferent, estàvem al mig de la crisi del 2008, però ja vaig preveure que no hi hauria moviments en la qüestió i el temps m’ha donat la raó. Maleïda la gràcia d’encertar-ho!

Hi ha una pàgina al meu blog que ho recull: 

https://magrinyar.blogspot.com/p/2-2010.html

27 d’octubre.