En defensa del nom de Josep Garcia Oliver.

El segle XIX espanyol és paradigmàtic de l’aferrissada lluita entre els que volien conservar com fos la vida i els costums de “sempre” i els que maldaven per canviar-les i adaptar-se als “nous temps”. Des de la Guerra del Francès, tres guerres carlines, cops d’estat, una reina destronada, un nou rei estranger que abdica, una República amb quatre presidents i un dictador en dos anys, el cantonalisme, i una altra Restauració a cop de sabre. Període turbulent que no sols es dona a casa nostra. Als països veïns, Déu ni do. És el traspàs de l’Antic Règim.

En aquest marc hem de situar la figura de Josep Garcia Oliver (1834-1883). Provinent d’una família menestral, autodidacte, acreditat fabricant tèxtil, és l’impulsor d’un seguit d’iniciatives progressistes -per aquells temps- importants per a la ciutat de Mataró. Promotor i secretari perpetu de La Societad de Amigos de la Instrucción, coneguda popularment com Ateneo Mataronés, i de la Biblioteca Popular. Iniciador de la Caixa d’Estalvis de Mataró, Alcalde de la ciutat diverses vegades, Diputat a Corts, amic de la cooperativa Obrera Mataronense. El seu retrat penja a la Galeria de Mataronins Il·lustres a la Casa de la Ciutat.

La ciutat no li ha estat gaire generosa en reconeixement públic, sols dona nom a un simple passatge al confí de l’eixample de Llevant, al Ravalet, prop ja del barri de l’Havana.

La trista desaparició de la Caixa Laietana -no oblidem que al mateix temps i pels mateixos motius que totes les Caixes catalanes- no ha d’entelar el record de la seva Biblioteca Popular -continuadora de la de Garcia Oliver-, durant molts anys a la Plaça de Santa Anna, on molts mataronins vam passar-hi hores a la seva sala descobrint el plaer de la lectura, o estudiant-hi, en temps molt grisos i aprofitàrem també per gaudir de la sala d’exposicions del primer pis. Recordem la bibliotecària, Sra. Pilar Cuadrada, i el seu director “Taio” Mayol. Les generacions més joves han conegut la nova ubicació i altres noms, que tenim presents, que eficientment els ajudaren a introduir-se en el món de les lletres i l’estudi.

Ara farà 50 anys, el 1972, la Caixa d’Estalvis Laietana, per fer la felicitació de Nadal, va reeditar un opuscle que havia fet la impremta Abadal el 1867 -un any abans de la Revolución Gloriosa-: “Memoria anual del Ateneo Mataronés leida en sesión pública del día 17 de febrero de 1867, por su Secretario Perpetuo Don José García Oliver”. Val la pena rellegir-la, contextualitzant-la degudament, i convindria tornar-ne a fer difusió.

Per això, el traspàs ara de la biblioteca de la desapareguda Caixa Laietana a l’Ajuntament és un moment adient per retre justícia ciutadana a aquest prohom mataroní.

Biblioteca Popular Josep Garcia Oliver honraria a la ciutat i als que en temps pretèrits la van fer créixer.  

Mataró, 11 de desembre de 2021.