L'Abans de Mataró (1965-1992)

 

Aquesta tarda s’ha presentat a la sala de l’Arxiu Comarcal, can Palauet, el llibre sencer de l’Abans de Mataró (1965-1992), publicació voluminosa (ha anat apareixent en fascicles) que recull material fotogràfic d’aquell període contextualitzat per escrits de diversos autors locals de reconeguda competència en cada un dels capítols del llibre. Aquesta publicació és la segona que es fa sobre Mataró. La primera, que abastava de 1865 fins a 1965, va aparèixer a començaments de segle i va ser treballada per en Ramon Boter de Palau.  

Els texts de cada un dels capítols van acompanyats d’uns “destacats” que són unes notes curtes que expliquen o sintetitzen algun aspecte concret del mateix. L’amic Josep Puig-Pla, redactor del capítol dedicat a glosar l’economia mataronina d’aquest període, em va demanar si volia fer un “destacat” sobre la indústria i li vaig contestar afirmativament.

Calia fer un resum molt sintètic, estava taxat l’espai a ocupar, no podia anar més enllà dels 2300 caràcters amb espais inclosos.  Lògicament a la primera temptativa me’n van sortir molts més i vaig anar polint el text fins arribar al definitiu que és el que ha estat publicat i que transcric tot seguit.

Una ciutat industrial.

Aquests són els anys bons de l’economia industrial del Mataró al segle XX. La base tèxtil tradicional, especialitzada en el gènere de punt, hi és predominant amb tots els seus components: des de la filatura, al teixit, el ram de l’aigua i l’estampació, la confecció principalment de roba interior, mitges i mitjons, la maquinaria, l’embalatge, la distribució, ....

La ciutat multiplica per 2,5 la seva població en aquest temps. La superació de l’autarquia franquista de la postguerra pels Plans de Desenvolupament porta d’una banda el declivi de les empreses més arcaiques que no s’adapten als nous temps i per altra al vigorós desenvolupament de les sí que ho fan.

Es pateixen cíclicament, cada deu anys més o menys, crisis que van decantant i depurant el teixit industrial de la ciutat. La mundial del petroli al 1973; l’espanyola de la re industrialització, deu anys més tard, el 1983; fins a la post olímpica de 1992 al acabar el període estudiat. Desapareixen els industrials deslligats de la ciutat i les seves fàbriques, amb honroses excepcions, i apareixen nous i potents empresaris locals més bolcats a l’oferta que a la demanda convencional que amb els seus productes arriben a tenir posicions de lideratge en el mercat espanyol.

Alhora ressorgeix un combatiu moviment obrer que passarà per sobre de les anquilosades estructures verticals franquistes.

Més enllà del tèxtil van desapareixent paulatinament les industries manufactureres de sectors més convencionals, alimentació i derivats, foneries, però apareixen noves empreses de capital estranger en sectors com el químic i el farmacèutic portats alguns de la mà d’emprenedors locals.

No obstant, la diversificació industrial és elevada puntejant tota la ciutat d’activitat diversa que més endavant desapareixerà pràcticament tota: paper i cartró, automoció, maquinària especialitzada, materials per a la construcció, vidre, cosmètics, adobats, química, construcció naval.

Fruit de la necessitat de desplaçar fora del teixit urbà residencial les molèsties o les necessitats de creixement de l’activitat industrial, l’Ajuntament desenvolupa cap al final d’aquest període els primers sectors de planejament qualificats expressament per a tal ús en el P.G.O.U.: Mata-Rocafonda, Balançó i Boter, Cirera-Industrial.

                                 

Manuel Mas Estela

Alcalde de Mataró (1983-2004)

 

Aquest text el vaig acabar de confegir el juliol de l’any passat. Gràcies, Pep, per la teva insistència en que el fes i pels comentaris que em vas donar per anar-lo podant per complir amb les possibilitats d’espai que comportava la demanda. He de dir que m’estic satisfet del resum que vaig aconseguir assolir que potser donaria peu a explicar més extensament la meva visió d’aquest aspecte de la ciutat en aquells anys en que va fer el cim i, al acabar el període, el zenit, com a ciutat industrial seguin la pauta de les economies semblants.

 

14 de desembre.