Als meus amics de Caldetes.
El sopar de Nadal -Nochebuena- és, ara i aquí, una tradició importada no fa pas massa anys. Més enllà de la Missa del Gall potser es feia un petit ressopó. En recordo un amb els meus pares a un restaurant a peu de carretera a Breda baixant de l’església de Riells del Montseny on hi havia de rector el poeta vilassarenc Mossèn Pere Ribot. Deuria ser a començaments dels anys 60 del segle passat.
Ara és una perfecta excusa per reunir-se amb entranyables
amics i fer un bon àpat preludi de les taules familiars de Nadal i Sant Esteve:
escudella, carn d’olla, pollastre; canelons, capons farcits; neules i torrons (i
àdhuc polvorons) ben regat amb vins de Rioja, caves del Penedès i un bon
espirituós (millor escocès) per ajudar a pair.
Enguany, atenent les hipotètiques
conseqüències pernicioses derivades d’aplegar “bombolles” diferents entre
persones de risc, aquest sopar de Nadal l’hem tornat a ajornat per més endavant
si la situació millora. Potser el farem quan ja faci bon temps i puguem
estar a l’aire lliure amb una bona
costellada, sardinada o graellada de verdures.
Mentre tant, demà, el celebrarem en la intimitat
(quants menys millor i ben propers) i no ens preocuparem gaire del menjar, tot
plegat era una excusa. En el fons, els bons plats servits a la taula sols són l’anècdota
per compartir l’amistat i la vida.
23 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada