Avui hi ha eleccions autonòmiques a la Junta de Castella i Lleó.
Villablino és una població de la punta nord-occidental de l’altiplà septentrional ibèric a la vall de Laciana. Era una població minera, fins que es va acabar la mineria del carbó. Ara, de què viuen els seus habitants? De les pensions.
El tema el conec una mica de prop. El vaig analitzar quan era el portaveu del GPS a la Comissió Mixta Congrés Senat per les Relacions amb el Tribunal de Comptes. L’any 2010 (27-10-2010, sessió, 23) la Comissió va veure un informe de fiscalització del seu ajuntament. La situació era catastròfica. No sé pas avui si ha millorat, però l’evolució de les dades estadístiques de població i les dades que hi ha de pensionistes indiquen que ens trobem davant d’un panorama de decadència que porta a la possibilitat de desaparició de la seva existència a no gaire llarg termini.
La intervenció que vaig fer llavors es pot llegir integra al Diari de Sessions:
“El señor MAS I ESTELA: El señor presidente del Tribunal de Cuentas ha empezado diciendo que le dolía como leonés tener que presentar este informe. A mí, que saben ustedes que llevo el mundo municipal en el corazón, también me ha dolido mucho leerlo y reflexionar sobre este ayuntamiento y sobre su situación.
…….
Tal y como ha expuesto el presidente y tal y como
el portavoz del Grupo Parlamentario Popular ha puesto de manifiesto, este ayuntamiento de
la zona minera está en la zona alta de León -me van a permitir que recuerde
hermosas comarcas como el Bierzo, Laciana, Babia, Luna-, una zona realmente
hermosa, pero todos conocemos la regresión
económica en la que se encuentra debido a su dependencia de la minería del
carbón y lo que pasa con esta situación: 30 por ciento de población menos en
diez años. Esto es muy indicativo de las dificultades
que va a haber si se intenta enderezar el rumbo de una nave encallada como
esta.”
He trobat una pàgina a la xarxa que exposa totes les dades sobre les característiques demogràfiques d’aquest municipi:
https://www.foro-ciudad.com/leon/villablino/habitantes.html
d’ella, dues gràfiques i una
anotació,
-Evolució
de la població total del municipi des del 1900
En trenta anys, des del 1991, ha
perdut la meitat de la seva població, de 16.000 a 8.000 habitants, retornant
als nivells d’acabada la Guerra, 1940.
-Piràmide d’edats a 2021,
Una piràmide invertida, on les franges més importants són les de 55-64
anys, que en el cas de les dones és significativament gran en les de més de 85
anys i amb un esglaons inferiors, la reposició demogràfica, minsos i cada graó
nou més petit que l’anterior.
-L’anotació derivada de la gràfica anterior:
La población menor de 18 años en Villablino es de 764 (365 H, 399 M), el 9,3%
La población entre 18 y 65 años en Villablino es de 5.432 (2.773 H, 2.659 M), el 66,0%.
La población mayor de 65 años en Villablino es de 2.030 (860 H, 1.170 M), el
24,7%.
Poques explicacions cal fer, les gràfiques i les dades són eloqüents.
Ara m’he assabentat d’un informe sobre la distribució de les pensions per municipis a Espanya.
En
poblacions de més de 1.000 habitants ordenades per mitjana de pensió, Villablino
és la cinquena en importància, amb 1.606,96 € de mitjana amb 3.317 pensionistes.
Les primeres en pensió mitjana són poblacions que havien estat mineres (cal exceptuar Tres
Cantos, una altra tipologia municipal). A
banda i banda de la serralada Cantàbrica, entre Lleó i Astúries,
hi ha el cor del tema i de la problemàtica.
Els habitants majors de 65 anys, homes i dones, en són 2.030, els pensionistes, 3.317, probablement més homes que dones, els afiliats a la Seguretat Social eren 1.237. Sobre els potencialment actius (fem més de 18 anys) que són 7.462, els pensionistes són el 44,5% de la població. Aquests són el motor de l’economia de Villablino. De què viuen aquella gent?: De les pensions i repartits en 14 nuclis de població que llevat del principal són ja ben prims.
Ara
la reflexió: quin futur té
aquest municipi? Cap, siguem sincers, és un pur problema biològic. Aquí el debat sobre l’Espanya
buida. Què cal fer per evitar la desaparició? No ho sé, però hauríem de partir
de la realitat. Alguns parlen de l’Espanya buidada, sembla més punyent. Buidada
és per alguna acció d’algú o de quelcom, és una expressió dinàmica. Buida
solament és, és estàtica. Buidada busca causant (segurament per
culpabilitzar-lo). Buida sols constata el que és.
L’evolució
de les societats ha comportat sempre dinàmiques poblacionals que vistes de prop
potser no s’entenen però que vistes de lluny tenen sempre explicació: fenòmens
naturals catastròfics, climàtics, guerres, cerca de nous recursos, esgotament
del mateixos, dissensions internes, .... “Colapso”, Jared Diamond, ed. Debate, B-2005.
Ara
potser estem en capacitat d’intentar pal·liar o potser fins i tot intentar
revertir aquest fenòmens de despoblament que s’han donat sempre. Cal reconèixer
que no és gens fàcil. La riquesa que hem assolit com a col·lectivitat ens pot
ajudar, o no, qui sap.
Les
comarques de l’extrem nord occidental de l’altiplà septentrional ibèric són
molt maques, cal veure-les, però fa melangia el
seu futur que ara per ara és tant negre com el carbó del que van viure fins no
fa pas gaire.
Vam ser-hi ara farà 16 anys i ens en va quedar un bon record.
13 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada