Va ser molt interessant i instructiva l’entrevista que la
directora del diari Ara, Esther Vera,
va fer en viu i directe a Raimon Obiols (segurament una de les darreres “patums” que queda dels inicis i del llarg procés de la unitat
socialista a Catalunya després del franquisme) en l‘acte
institucional de commemoració dels 50 anys del Miting de la Llibertat (organitzat
pel Govern de la Generalitat i la Fundació Rafael Campalans) a la
sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Curiosa la selecció de l’entrevistadora, suposo que un “clin
d’oeil” als nacionalistes i la voluntat de no fer una entrevista “massatge”,
reeixida per a mi en les dues suposicions.
Algunes coses a destacar en una lliure
interpretació personal meva:
-Sols hi va haver dos moments en que els
assistents (provectes) vàrem aplaudir, llevat del final.
El primer quan al explicar
algunes de les coses reeixides pels socialistes catalans va fer referència a la
reforma de l'Exèrcit que va aconseguir portar a terme Narcís Serra.
Llavors va continuar: “si també s’hagués fet el mateix amb la policia i la
judicatura potser ara no ens trobaríem on estem”.
El segon, al ser preguntat sobre
que li havia semblat la recent visita del President Illa a Jordi
Pujol va dir que li havia semblat bé, però que ell no hi hauria posat tant d’entusiasme.
Dit amb el President Illa assegut a primera fila de la sala.
-També va fer una confessió i una afirmació:
“M’he reconciliat amb això que
se’n diu “l’aparatu,” reconec la feina de l’organització en els partits”!
Els que hem viscut la història d’aquests cinquanta anys de vida del PSC
en sabem alguna cosa. Tenia a en Josep M. Sala assegut dues files més
endavant. Chapeau, mestre! També crec que no hem d’anar-nos-en
deixant velles històries mal cicatritzades.
Reconeixement a la figura d’en Pasqual
Maragall varies vegades. La història del MSC i del FOC
tornant-se a creuar, les estratègies i tàctiques d’ambdues forces i d’ambdós
personatges, i la síntesi, el PSC. La periodista li va preguntar si era
cert allò de que en Pasqual era modernista i ell noucentista, i va
contestar afirmativament. Tots dos venen familiarment d’on venen, és la
història recent, o no tant llunyana, de Catalunya.
-Per mi, les dues preguntes que va resoldre més be
van ser les relacionades amb Espanya:
“Què li va semblar el pacte
amb el PSOE de les eleccions del 1977?” Resposta de calaix pels que sabem d’on
venim: “ve de molt enrere, de trenta anys enrere”. Sí, de Josep
Rovira, del Front de la Llibertat, a Tolosa de Llenguadoc l’any 1947.
No sé pas si és massa coneguda la nostra història, des de sempre federals
“Quina valoració en fa del
procés?”. És la seva teoria del botó vermell. “i sí sí?” es va
preguntar la gent. I la resposta correcta dels dirigents hauria d’haver estat: “I
sí no?”
Aquest és el meu record i
interpretació personal de l’entrevista, però recomano a qui la vulgui veure
sencera que ho pot fer a l’enllaç a Youtube ja que hi ha moltes més coses
interessants a remarcar. (p.e., com va anar l’exposició que van fer al
Governador Civil els que li van anar a demanar el permís per fer l’acte i el que va passar en ell.)
https://www.youtube.com/watch?v=4v1FvoirZqI
Per acabar, una fotografia (extreta del vídeo de la presentació de la commemoració) de
dues jovenetes llavors que van anar al Palau Blaugrana aquell dia: La Pili
González i l’Anna Comas (en el record).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada