Reflexió.

Mestre alemany, cap a 1620. "Natura morta amb crani coronat, cera i quadrant solar de butxaca". Städel Museum, Frankfurt

Tothom té un deute amb la mort

 i de tots els mortals de la terra

ningú no pot saber

 si l’endemà serà viu.

Tingues-ho clar, això, home.

 i dona’t plaer i alegries

tenint el déu Bromi* a la mà,

 que és un oblit de la mort.

Xala també amb la de Pafos**

 mentre arrosseguis la vida

i el que no sigui això,

 que se’n ocupi la Sort.

 

Pàl·ladas d’Alexandria, s.IV dC.

 

*El déu Bromi (o Bromios, que significa "l'atronador" o "el sorollós") és un dels epítets més populars del déu grec Dionís (o Bacus)

 **La de Pafos és la deessa de l’amor, Afrodita, que tenia un santuari famós en aquesta ciutat de Xipre.

 

“Ara beu i enamora’t. Poesia breu grega de simposi” Traducció de Pau Sabaté. Ed. Vibop, Alella, 2026.