Dejaste constancia de que te dejarían marchar cuando por alguna
circunstancia ya no pudieras compartir la vida con los tuyos, tu familia, tus amigos,
tus compañeros, … Hoy se ha cumplido dolorosamente pero cabalmente tu decisión.
Francisco Solano López Romito (San Juan, Argentina, 1943) “Hi has passed away” que diuen els anglesos, has passat endavant,
ens has passat davant no sé pas cap a on, però ja no hi ets. De fet, ja fa un
temps -tampoc gaire- que sols hi eres físicament i no sé fins a quin punt -això
no ho sabrem mai- estaves amb nosaltres.
Ens vam conèixer al 1977, quan
fugint o foragitat pel cop d’estat dels militars argentins vas aterrar a aquell
estrafolari despatx dels serveis tècnics de la U.G.T. que s’estava reconstruint
en mig dels Pactes de la Moncloa que van acompanyar el naixement de la democràcia
que tenim ara. Vas caure en mal moment, però venies apallissat -te’n van quedar
marques per sempre- d’una situació molt pitjor. Aquí hi havia esperança, allà baix
desesperació. Vas refer la teva vida professional, érem col·legues, entre nosaltres, després vas establir-te
a Madrid, però continuàvem veient-nos de tant en tant amb tota aquella colla
que vam treballar plegats un breu lapse de temps.
Quan vaig anar a semi expatriar-me
a la capital en dues legislatures vam tenir contactes més sovint a casa teva. A
més la teva dona, la More, era el nostre contacte amb el Ministeri de
Medi Ambient, mà dreta llavors de la Cristina Narbona. Deliciosos sopars
a la vostra casa de Ciudad Lineal.
Ja jubilat vàreu prendre la
decisió de venir a viure a Mataró. Han estat pocs anys els que hem compartit
veïnatge. Us hi trobàveu bé, gens difícil, la nostra ciutat és agradable. Però
les malalties et van clivellar i poc a poc vas anar deixant-nos sols amb la
teva figura. Ja no tenies esma per explicar-nos la història del teu país, les
seves vicissituds passades i les actuals, les teves “peroratas” sobre
qualsevol tema polític o filosòfic. Hem estat companys fins al final.
Eres un home culte, escrivies i
publicaves poesia, contes infantils i juvenils, una novel·la curta.
Mira per on, m’aixeco a buscar darrera meu a la lleixa on hi tinc la
poesia un llibre que em vas regalar i dedicar l’agost del 2018: “Retratos
aleatorios” i se’m obra per la pàgina d’un poema que es titula “Testamento
Vital”, rubricat a Madrid a 13 de juliol de 2010:
Firmo y me doy cuenta que me doto
de un escudo para lidiar en caso
del ataque rencoroso y traicionero
de la muerte en su sádico empeño
por desmentir que ella no es nada.
Adeu, company, amic ,…, ara ja
descanses en pau. Et recordarem.
31 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada