Forges
se’ns ha anat. Sí, a nosaltres, els que seguíem diàriament les seves
vinyetes, els que recordem els seus dibuixos des de fa molts anys, els que ens
havia fet somriure, i pensar, moltes vegades, els que ens l’havíem fet nostre,
era una part nostra. Hem d’acceptar que la vida és això, en un moment pot
acabar-se i adéu. I quan més gran et fas i encara pervius les possibilitats que
això passi, que passi la Parca amb la seva
dalla, augmenten per tu i pels de la teva generació. Res a fer, és la
vida.
Repassant ninots d’ell que he penjat moltes vegades als meus
blogs, he triat aquest tres
Adéu, amb una llagrimeta, ens deixes sols però amb els teus
dibuixos. Els guardarem al cor.
22 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada