Els “indepes”, vaja, els “indepes”
institucionals, els que ja tenen cadira i els que esperen tenir-la o tornar–la
a tenir, necessiten imperiosament desbloquejar la situació i investir com sigui un Govern. No, no tant perquè la situació
és insostenible, que també, ni per aixecar el 155, que fora automàtic (potser,
ja veurem), sinó per ocupar els seients corresponents amb tot el que això
comporta: càrrecs, nomenaments, retribucions, recursos, orientacions, control,... (amb objectius confessables o inconfessables). Cal assegurar continuar amb el comandament.
L’escenografia per aconseguir-ho serà, està sent,
molt important. Es tracta d’intentar mantenir el “relat”, un “relat”, el
que sigui.
Anem a pams: Primer cal “despenjar” al fugit. Anomenant-lo d’alguna manera com a President a l’exili, a als llimbs, o
eteri. Qui ho fa i a on? Quedarà registrat en algun document que pugui
titllar-se de tal, o serà una altra declaració solemne, o solemnitzada, sense
cap valor jurídic real? Jugaran com fins ara? Em sembla que de tant com se’ls
ha vist el llautó la cosa és complicada. Caldrà pensar a més com es manté, amb
quins recursos: econòmics, tècnics, humans,... Els 10,-€ mensuals de les “tietes” a l’ANC poden ajudar; el fons
comú dels partits “nacionalistes” de
l’Eurocambra no crec que doni per tant, a més no sé si els altres “apoquinadors” hi estarien d’acord; sempre hi ha l’aportació de
rics munificents i despresos addictes a la causa (ho declararan a Hisenda?, a quina
Hisenda?). Bé, dels hereus del 3% ens ho podem esperar tot.
Resolt aquest tema, ara cal
assegurar els vots en el
Parlament. De això no en van llargs. Caldrà la dimissió d’en Comín. Aquest ja ha fet la seva feina
per molt que s’aferri com una paparra al càrrec. Ja li trobaran alguna sortida.
Anar a l’elecció de President/a bis
o segon que formi un govern de coalició entre els dos socis que es disputen el
mateix terreny. Compte, però, amb els quatre vots de la CUP. L’aritmètica
parlamentaria en aquests moment és delicada, d’equilibrista que passa la maroma,
fins i tot un xic diabòlica. 70 (PdCat+ERC+CUP)-1(el que no pot ser-hi per
estar fora)= 69. 69-4 de la CUP =65, tot comptant, que és molt comptar, amb que
el jutge admeti la delegació de vot dels dos empresonats a Madrid. A l’altra
banda, 57 (C’s+PSC+PP), però a més hi ha els 8 de CeC,=65. Apa! Potser per
escollir un President/a pels pèls
potser sí, però amb quin programa de govern?
Caldrà, docs, presentar un programa de govern. Quin?
Per fer què? A curt, o a llarg? “Processionista”
o autonomista? Els vots “segurs” per
una cosa o una altra no son previsiblement els mateixos. El President/a bis o segon cedirà el seu
seient a l’hemicicle col·locant-hi un llacet groc per simbolitzar l’absència
del President
Primer? Es posarà un plasma a la sala del quadre d’en Tapies,
a Palau, per comunicar-se per Skype?
Amb aquest programa de govern caldrà fer uns pressupostos, sí aquella eina bàsica per governar, de
governar la sanitat, l’educació, les carreteres, de fer anar l’administració...
Però, amb quins vots pensen intentar aprovar-los? Es tracta de governar, d’això
és el que es tracta. Aquest
és el nus que cal desllorigar.
El desenllaç a hores d’ara és imprevisible. Ningú
sap aclarir si continuarem amb la tensió o anirem progressivament cap a la
normalitat. Ho veig molt difícil tot plegat. Res, com cada dia, esperant,
tot
esperant, quin conill trauran del barret: blanc, negre, marró, gris, a “clapos a clapos”. Aquesta és la
perspectiva. Tot
esperant Godot.
(Cartell de la República Social Italiana 1943-1945)
10 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada